L’estiu d’Èric Surís: del campus del GEiEG als entrenaments de les New York Liberty

Èric Surís ha canviat aquests dies la pissarra de la Segona FEB pel xiulet, les pilotes i el grups de nens i nenes del campus de bàsquet del GEiEG. L’entrenador del Bisbal viu un estiu sense aturador, perquè com admet, un tècnic no en té mai prou i sempre ha de tenir inquietut per millorar. D’una banda, participa en la recuperació d’un campus que feia uns anys que no es feia; de l’altra, continua pendent de la configuració de la plantilla bisbalenca per al seu segon curs consecutiu a Segona FEB, el tercer del club empordanès. I, entremig, ja té a tocar un viatge familiar a Nova York que, com altres estius, també tindrà una derivada professional: poder veure de prop entrenaments i partits de les New York Liberty, un dels equips de referència de la WNBA.

Surís explica que tornar a treballar amb mainada no li ha resultat estrany, malgrat que feia temps que no ho feia amb aquesta intensitat. «Al final és el que sempre he portat a la sang», diu. Abans de consolidar-se a les banquetes sèniors, l’entrenador gironí ja havia treballat molt en l’àmbit de la formació, també al mateix GEiEG. A més, recorda que és mestre d’educació física, una condició que l’ajuda a sentir-se còmode en aquest context. Al campus l'acompanyen els tècnics Cesc Mozota, Irene Gómez, Ari Martínez i Kadi Diakité.

El campus, recuperat aquest estiu durant dues setmanes, combina dues vessants ben marcades. Amb els més petits, el treball és més lúdic, d’iniciació al bàsquet i a través del joc. Amb els grups de més edat, especialment cadets, la proposta ja agafa un to més específic, de tecnificació i perfeccionament. Surís destaca que hi participen jugadores de diferents clubs, també del Bàsquet Girona, i que aquest tipus de feina li agrada especialment perquè permet incidir en detalls individuals que durant la temporada sovint queden tapats per la competició.

L'estiu, un moment per créixer

Per a ell, l’estiu és precisament això: un moment per descansar, però també per créixer. «Tan important és el treball com el descans. Quinze dies de desconnexió són bons per a qualsevol jugador, fins i tot professional. Però després s’ha d’aprofitar l’estiu per a la millora individual, tant tècnica com física», reflexiona. Surís defensa que sense partits ni la pressió del cap de setmana, els jugadors poden carregar millor, treballar més específicament i fer passos endavant que durant el curs són més difícils d’assumir.

La idea, diu, també serveix per als entrenadors. Surís és dels que entenen l’estiu com una època d’actualització. Veure partits, revisar detalls, assistir a clínics quan pot i obrir la mirada. «Els entrenadors sempre hem de millorar», assegura. I hi afegeix una imatge que resumeix bé la seva manera d’entendre l’ofici: no creu gaire en allò que cada entrenador té el seu llibret si aquest llibret no canvia mai. «Ha d’estar en continu creixement. Ha de tenir pàgines noves cada estiu», diu.

En aquest procés d’aprenentatge hi entra també la WNBA. Surís segueix amb interès la lliga nord-americana femenina i, en el seu cas, té una porta d’entrada privilegiada a les New York Liberty. La seva cunyada és l’exjugadora Marta Xargay, parella de Breanna Stewart, una de les grans estrelles del bàsquet mundial. Això li ha permès altres estius acostar-se als entrenaments de l’equip novaiorquès i aquest any espera repetir l’experiència. «Tinc l’oportunitat d’anar cada estiu als Estats Units i seguir de prop, en aquest cas, les New York Liberty. Puc estar en entrenaments i partits observant, simplement, però és una bona oportunitat per millorar», explica.

El viatge, doncs, serà familiar, però Surís no amaga que també l’aprofitarà amb ulls d’entrenador. Veure una estructura professional diferent, una cultura de treball diferent i jugadores d’elit en el seu dia a dia és, per a ell, una altra manera d’omplir aquestes “pàgines noves” abans d’afrontar una nova temporada. Fins fa poc, el referent a la banqueta de les Liberty havia estat Sandy Brondello, i Surís ja té ganes de veure també com treballa el nou context tècnic de l’equip, que s'ha renovat.

Convidats il·lustres

Aquests dies al GEiEG, a més, el campus també ha comptat amb la presència de jugadors i jugadores de nivell, un afegit que Surís considera molt valuós per a la mainada. Hi han passat Quino Colom, Queralt Casas i Jorge Lafuente, recents fitxatges de l'Spar Girona i el Bisbal, i per videotrucada, Marta Xargay i Breanna Stewart. I encara en caure alguna més. No només pels exercicis que puguin ensenyar, sinó sobretot pel missatge que poden transmetre. L’entrenador insisteix que els nens i nenes sovint veuen només l’èxit final, amplificat per les xarxes socials, però no el camí que hi ha darrere. «Avui tothom vol èxit immediat», lamenta. Per això creu important que els esportistes d’elit expliquin que gairebé sempre hi ha anys de feina invisible, minuts escassos, entrenadors exigents i molta pedra picada abans d’arribar a dalt.

Tot plegat passa mentre Surís continua molt pendent del Bisbal. La renovació, diu, no va ser complicada, sinó una qüestió de deixar reposar la temporada i reflexionar. El club ja li havia transmès la confiança abans d’acabar el curs, i ell ho valora especialment. «Estic molt agraït i molt orgullós d’aquesta voluntat», afirma. Ara, amb la continuïtat segellada, l’entrenador segueix la confecció d’una plantilla que haurà d’afrontar el repte de consolidar-se a Segona FEB en el seu tercer curs a la categoria. Afronta el repte "molt motivat" i amb ganes de seguir fent créixer el projecte empordanès. Així és l’estiu de Surís: matins de campus, trucades i gestions de plantilla, estones per pensar bàsquet, una mica de descans i una escapada a Nova York amb accent de WNBA. Lluny de la competició, però no pas del joc.

Subscriu-te per seguir llegint