Adrià Moncanut torna a Primera FEB amb galons: "Els èxits te'ls has de treballar"

A Castelló, el gener de 2021, Adrià Moncanut ja tenia la clau del vestidor a la mà quan va sentir que el cridaven. «Momo, Momo». No era, com tantes altres vegades a la vora del descans, perquè el delegat li demanés que obrís la porta als companys. Aquell dia Carles Marco el feia entrar a pista. Van ser menys de dos segons, un debut testimonial abans de la mitja part, però també una petita fita: Moncanut, format al Bàsquet Girona des del 2014, quan el projecte encara era el CEB Marc Gasol, es convertia en el primer producte de la base del club que trepitjava la LEB Or.

Cinc anys després, aquell base gironí torna a la categoria d’una altra manera. Ja no per sumar minuts com si fossin engrunes, sinó per intentar ser important. Després de buscar-se la vida a Ponferrada i de créixer a l'Iraurgi, a Segona FEB, Moncanut ha fitxat pel Fibwi Palma de Primera FEB. Allà, a més, es retrobarà amb Àlex Formento, el tècnic que l’octubre del 2019 li va obrir per primera vegada la porta del sènior del Bàsquet Girona fent-lo debutar a LEB Plata.

Moncanut té 23 anys i encara és jove, però ja ha entès que el camí cap al bàsquet professional no sempre és recte ni còmode. Després de passar per tots els equips de la base del Girona, d’haver viscut els primers anys del club des de dins i de ser un dels noms assenyalats d’aquella fornada que havia crescut a Fontajau i Montfalgars, va arribar un moment en què va veure que, si volia continuar progressant, havia de marxar. «Jo crec que ja ho havia fet tot aquí. Si seguia, m’estancaria», explica. Aleshores tenia 19 anys, venia de fer bons números a la Lliga EBA amb el filial i veia que la dinàmica del primer equip ja no li obria tantes portes com necessitava. «No m’agrada conformar-me. Sempre treballo per uns objectius», diu.

Sortir de casa

El Bàsquet Girona ja era una altra cosa. El club havia fet el salt, s'estrenava a l'ACB, creixia a gran velocitat i l’escenari de Moncanut havia canviat. Havia tastat la Plata, havia estat testimonialment a l’Or, però el següent pas no passava per quedar-se esperant. Va buscar agent i l’entrenador de Ponferrada es va posar en contacte amb ell. Allà va començar una nova etapa. «El primer any va ser d’adaptació, d’una categoria més, de seguir-me formant i entrenar molt», recorda. A Ponferrada hi va estar dos cursos. En guarda molt bon record, tant pel tracte humà com pel paper esportiu. L’equip es va classificar dos anys seguits per al play-off d’ascens, tot i que en tots dos casos va caure a la primera ronda.

Després va arribar l'Iraurgi, a Azpeitia, a uns 25 minuts de Sant Sebastià. Un altre poble petit, una altra experiència lluny de casa, però també el lloc on Moncanut sent que ha fet el gran clic. «El meu rendiment individual a l'Iraurgi ha sigut bestial. He fet dos passos endavant, a l’hora de tenir confiança, de poder deixar anar el meu joc, d’escollir, d’equivocar-me i de tenir gent que em recolzava per darrere», assegura. L’equip va acabar tercer la lliga regular, va superar la primera ronda del play-off i va caure a la segona. Ell, mentrestant, s’anava convencent que ja estava preparat per fer el salt.

«Jo ja ho deia abans i tot. Soc una persona que m’agrada molt treballar, no m’agrada parlar per parlar. Els èxits no et cauen del cel, has de treballar per collons», subratlla. I afegeix: «Jo crec que estic preparat, però estic preparat si segueixo treballant de la manera que ho estic fent». Aquest estiu, amb Gerard Damià com a agent, l’objectiu era clar: escoltar opcions i mirar cap amunt. «Vam parlar i vam dir que el meu mercat aquest any havia de ser Primera FEB. Era el que tenia ganes de fer i creia que podia fer-ho», explica.

El Fibwi Palma ha acabat sent la destinació. L’aposta té també un punt emocional pel retrobament amb Formento, que ara l’entrenarà a Mallorca. «Potser si no hi hagués l’Àlex, potser no m'haurien volgut. També és cert que l’Àlex, com que em coneix, podia haver dit que no, que professionalment no. Però en aquest cas m’ha volgut i segurament ha ajudat», admet Moncanut. El base gironí sap que el salt és important. La Primera FEB ja és una lliga professional, amb més pressupostos, més talent, millors instal·lacions i clubs amb estructura molt pròxima a l’ACB. «Jo diria que hi ha més diferència de Segona FEB a Primera que de Primera FEB a ACB», apunta.

Sense sostre

No hi arriba, però, només per veure què passa. Moncanut vol ajudar el Palma i, alhora, continuar construint-se com a jugador. «Els vaig dir que jo els ajudaré en tot el que faci falta, que donaré tot per l’equip i faré tot el que em demanin, però que també m’han d’ajudar a seguir creixent com a jugador», explica. El primer objectiu és consolidar-se a la categoria «el més aviat possible». El segon, no posar-se sostre. «Jo no em conformo. Sempre vull més. Però també he de tenir clar que primer m’he de consolidar. No es pot anar dos passos endavant quan encara no n’has fet un», reflexiona.

El camí, de moment, li ha demanat renúncies. Marxar de casa vol dir deixar amics, família, plans i també una manera més normal d’estudiar. Moncanut havia començat Enginyeria d’Organització Industrial a Girona, però quan va marxar a Ponferrada va passar a estudiar a distància a la UNIR. Va perdre algunes assignatures pel camí, perquè no totes li van ser convalidades, i la carrera s’ha allargat més del previst. Ara encara la compagina amb el bàsquet, de fet avui al vespre té el darrer exàmen d'aquest curs. «No es porta com un estudiant normal i corrent, ho has d’adaptar al teu dia a dia, però es pot fer», diu.

Les renúncies

També hi ha la vida que passa a casa mentre ell va d’un lloc a l’altre. Quan va marxar, la seva germana petita tenia 10 anys. Ara ja en té 14. «El canvi ha sigut bestial, i també et sap greu que la teva germana petita creixi sense el germà gran», admet. Però tot forma part del preu de perseguir un objectiu. «Has de saber que un dia ets aquí i demà pots ser en un altre lloc», diu. El contracte amb el Palma és per una temporada. Com tantes vegades en aquest bàsquet de categories FEB, el futur es guanya any a any.

A casa seva, el motor sempre ha tingut pes. El seu avi va ser el fundador de l’Escolta Tècnica Girona, ETG, i el seu pare també ha continuat vinculat al projecte. Però Moncanut va triar el bàsquet. Va començar al Sant Josep, va passar pel CEB Girona quan l’històric club gironí es va esfondrar i el 2014 es va incorporar al CEB Marc Gasol, l’embrió de l’actual Bàsquet Girona. Des d’aleshores va anar pujant esglaons fins a convertir-se en un dels primers fruits de la pedrera. A la base hi va aprendre compromís, sacrifici i moltes hores d’entrenament. Ara tot allò té continuïtat en un altre escenari. El noi que un dia va sentir «Momo, Momo» i va entrar dos segons a una pista de LEB Or torna ara a la mateixa categoria amb una altra mirada. Més fet, lluny de casa, més conscient del que costa arribar-hi i del que encara queda per fer. El debut d’aleshores era una porta oberta. El Palma, ara, és una oportunitat de veritat.

Subscriu-te per seguir llegint