El Brasil s’escapa al final de l’emboscada del Japó

Ara sí. Ara sí que ha començat el Mundial de veritat. La fase de grups ha sigut un aperitiu, però aquest torneig el defineixen la pressió per sentir-se eliminat, l’agonia per defensar un resultat victoriós, l’èxtasi incomparable d’un gol decisiu en el descompte. Per això triomfa el futbol, per històries com la d’aquesta Japó que es va creure durant una llarga estona que es carregaria la pentacampiona del món.

Tot i que al final, sí, va passar el que entrava en totes les previsions. El Brasil va remuntar contra el Japó, amb Gabriel Martinelli anotant el gol de la victòria en el descompte; avança a vuitens de final i deixa el Mundial sense seleccions asiàtiques. Ara, li tocarà enfrontar-se diumenge a qui guanyi en el Costa d’Ivori - Noruega d’aquesta tarda (19.00 hores).

El Japó, a partir d’un 5-4-1 compacte i ben sincronitzat, es va dedicar durant molts minuts a apagar els llums brasilers quan la pilota s’acostava al terç final. Tomiyasu perseguia Vinícius per tot el camp com si li degués diners i sempre amb un parell de companys a prop perquè les possessions no passessin per les seves botes.

Sano avança els nipons

El Brasil mastegava la seva frustració per no poder obrir el marcador quan, de sobte, la situació va empitjorar dramàticament per als seus interessos. A la mitja hora, Kaishu Sano va interceptar una pèssima passada de Danilo i va galopar amb la pilota des del mig del camp fins a la frontal, on va traçar un xut ras al qual Alisson va ser incapaç d’arribar.

La pentacampiona no va ser capaç de reaccionar abans del descans, en què Ancelotti va decidir intervenir amb bisturí. El jove Endrick va substituir Paquetá per jugar amb dues puntes, tot i que el cos demanava sacrificar el lentíssim, imprecís i amonestat Casemiro. Però per alguna cosa Carletto és qui és, un dels millors entrenadors d’aquest segle al qual la fortuna tendeix a somriure.

Perquè va ser el veterà migcampista el que va empatar el xoc, culminant la sortida en bloc del Brasil des del descans a base de pilotes aèries a l’àrea. Vinícius es va posar la selecció a l’esquena i immediatament després va estar a punt de fer el que segurament hauria sigut el millor gol del que portem de Mundial, però la seva col·lecció de filigranes va acabar amb la pilota tocant el pal.

Aleshores, el Japó ja havia perdut l’ordre, la resistència racional, i simplement sobrevivia per acumulació d’efectius a l’àrea. Es mereixia el Brasil, en definitiva, culminar la seva remuntada. I ho va acabar aconseguint quan la pròrroga ja estava preparada, en el minut 95. Martinelli va recollir una pilota a l’àrea i amb capacitat ratera habitual, el de l’Arsenal va salvar una tarda d’agonia i por del Brasil. I ens va recordar, després de la tediosa fase de grups, per què ens encanta el futbol.

Subscriu-te per seguir llegint