La sortida fallida del 2014

El 10 de juliol del 2009 va començar a Barcelona amb sol i Christian Prudhomme, que ja era, com ara, director del Tour, estava de bon humor. El dia abans, amb la pluja, gairebé no havia tingut temps de parlar amb Jordi Hereu, avui ministre d’Indústria i fa 17 anys alcalde de la capital catalana. La trobada es va produir al village de sortida, al costat de l’avinguda de Maria Cristina. Amb un cafè a la mà, Prudhomme va deixar anar la proposta: "¿Què tal un Grand Départ a Barcelona?". Eren anys en què el Tour acostumava a intercalar una sortida a França i una altra a l’estranger.

El Tour del 2010 va sortir de la ciutat de Rotterdam; el del 2011 estava programat en el preciós escenari del pas del Gois –un dels racons més bonics de França–; el del 2012 sortia de Lieja; el del 2013 s’havia d’iniciar en territori francès i aquí hi havia el problema. La primera data disponible era el dissabte 5 de juliol del 2014. I aquí hi encaixava Barcelona al cent per cent.

L’alcalde Jordi Hereu va enviar el 10 de juliol del 2010 Pere Alcober, la seva mà dreta en temàtica esportiva, al Grand Départ de Rotterdam. El va acompanyar Juan Porcar, responsable d’RPM, l’entitat que gestionava els esdeveniments d’ASO, l’empresa propietària del Tour, a Espanya. Porcar havia sigut l’artífex de portar el Dakar, del mateix grup que el Tour, a Barcelona el 2005, i d’agermanar la marató de la capital catalana amb la de París.

Pendents de Còrsega

Als Països Baixos, a la zona vip, es va fer l’encaixada de mans: el Tour del 2014 començaria a Barcelona. La complicitat era tal que Alcober i Porcar van ser convidats a seguir la contrarellotge en un cotxe de l’organització a l’estela d’Alberto Contador, guanyador a París en l’edició del 2009 i gran favorit. Després va venir tot l’embolic de la mitjana de bou de Pau, però aquesta és una altra història.

No obstant, Prudhomme va demanar un favor a la delegació catalana. No podia anunciar el Grand Départ de Barcelona perquè estava en converses per fer sortir el Tour del 2013 des de Còrsega. Hi havia enrenou polític. Els grups nacionalistes corsos consideraven l’arribada de la cursa com una agressió continental i les negociacions estaven sobre la taula. L’11 de febrer del 2011 encara no hi havia acord entre Ajaccio, on va néixer Napoleó Bonaparte, i París. Però l’Ajuntament i ASO van decidir escenificar l’acord. Prudhomme es va desplaçar a Barcelona per anunciar des de l’ajuntament que la ciutat estava en els plans del Tour. És a dir, quedava clar, sense firma, el lloc escollit en el Grand Départ del 2014.

Hereu tampoc va voler firmar aquell dia el contracte amb el Tour. Hi havia eleccions municipals el 22 de maig del 2011 i el 2014, com així va ser, hi podia haver un altre equip de govern, encapçalat per Xavier Trias, llavors amb CiU. Així que va quedar tot acordat en la visita de Prudhomme, llevat de legitimar l’acord.

No obstant, els treballs es van accelerar. El 25 de març del 2011 la cinquena etapa de la Volta va acabar a Tarragona. Feia 20 anys que la ronda catalana no hi finalitzava. Així que Josep Fèlix Ballesteros, alcalde de la ciutat, estava feliç i eufòric. I no només per la Volta. "Veniu, que us ensenyo el lloc on acabarà l’etapa del Tour. El veieu, però no digueu res", va dir a un parell de periodistes. Estava decidit que la meta de la segona etapa de la Grande Boucle del 2014 era la capital tarragonina.

"Havíem de començar, com ara, amb una contrarellotge per equips, que recorria la part més monumental de Barcelona, amb inici i final a Montjuïc. Després anàvem a Tarragona, però no hi havia tercera etapa catalana com aquesta vegada, sinó que es feia un trasllat cap a la frontera amb França", recorda Pere Alcober.

Altres negociacions

Prudhomme va començar a adonar-se, amb un nou equip a la plaça de Sant Jaume, que calia moure altres fitxes. Així que va iniciar, només per si de cas, contactes amb les autoritats de la regió anglesa de Yorkshire, que també estaven molt interessades a acollir el Tour. De fet, va ser un èxit sense precedents en l’organització d’un Grand Départ. Gairebé cinc milions de persones es van llançar a les carreteres britàniques per aplaudir els ciclistes.

El mes de desembre del 2011 Prudhomme va fer l’últim intent perquè el Tour sortís tres anys després de Barcelona. Hi va haver un dinar en un restaurant de Ciutat Vella. Allà va captar que els nous responsables municipals no estaven disposats a fer-ho. En cinc dies el somni perdut del 2014 es farà finalment realitat.