Adeu a l’hereu del 10 de Messi

Ansu Fati se’n va del Barça. Aquesta vegada definitivament. Després de dues cessions que mantenien un cordó umbilical entre el club i el davanter, aquesta unió s’ha deixat anar. El futbolista que va heretar el 10 de Lionel Messi, el menor d’edat que va començar a batre rècords de precocitat abans que Lamine Yamal establís els seus, deixa de ser futbolista blaugrana. Serà, com ha sigut aquesta campanya passada, jugador del Mònaco, que n’adquireix els drets federatius.

El traspàs es va fer ahir efectiu coincidint amb el tancament de la temporada oficial aquest 30 de juny. L’equip monegasc tenia una opció de compra inclosa en l’acord de cessió de l’estiu passat i l’ha fet efectiva, per un valor d’11 milions, satisfet pel rendiment d’Ansu. L’atacant ha disputat 30 partits i ha aportat 13 gols. El Barça es reserva un percentatge d’una futura venda per si el jugador guineà, de 23 anys, emergeix en la seva carrera.

Es consuma així la marxa del futbolista que va il·lusionar els culers després de la traumàtica marxa de Messi el 2021. La samarreta amb el 10 l’hi va donar a Ansu Fati Joan Laporta. El president no va complir la promesa electoral de retenir l’astre més gran de tots els temps i va voler cobrir el buit amb la designació de l’hereu. Tots dos, no obstant, havien jugat junts. No va ser un gest comercial ni demagògic. Tot i que Ansu estava lesionat quan va posar per primera amb la samarreta, hi havia una fe cega en les seves condicions. Era el 2021, i ja havia acreditat la seva categoria amb una fulgurant aparició amb el primer equip.

Debut amb Ernesto Valverde

Ansumane Fati Vieira, nascut a Bissau (Guinea-Bisau) el 31 d’octubre del 2002, pertanyia al Barça des dels 10 anys, quan el va captar del futbol base del Sevilla. El nen va créixer a la Masia. Tan fora de dubte estava la seva categoria que Ernesto Valverde va promoure que debutés amb el primer equip el 25 d’agost del 2019 amb 12 minuts contra el Betis. El mateix Betis davant el qual es va lesionar, al principi i origen de tots els seus mals un any després, i el mateix Betis davant el qual Lamine Yamal va exagerar el rècord de precocitat a límits insospitats.

Ansu Fati tenia 16 anys i 298 dies en aquell Barça al qual aquell dia li faltaven Messi, Dembélé i Suárez, tots lesionats. I tots tres continuaven lesionats quan sis dies després Valverde el va treure de la banqueta. El Barça perdia per 2-0 davant l’Osasuna en el descans. Ansu va entrar i va anotar el 2-1, convertint-se en el jugador més jove de la història del Barça a marcar a la Lliga i el tercer de la història de la Lliga. També va marcar en el següent partit contra el València. Abans que acabés l’any, el 10 de desembre firmava la victòria blaugrana sobre l’Inter de Milà (1-2) i s’erigia en el golejador més jove a la Champions. Ni Lamine Yamal ha batut aquest rècord. En la seva segona temporada (20-21) se li va millorar el contracte per segona vegada i amb quatre gols en 10 partits, el comptador es va parar el 7 de novembre. Es va lesionar el menisc intern del genoll esquerre al provocar un penal contra el Betis al Camp Nou. Dos dies després va ser operat. Passaria pel quiròfan quatre vegades més i no totes a Barcelona.

Messi va marxar i el 10 se li va entregar a Ansu que amb prou feines disputaria 15 partits (i marcaria 6 gols) en una campanya marcada per lesions musculars. Sobretot, per una ruptura al bíceps femoral de la cama dreta i una altra al tendó proximal del bíceps esquerre. No va voler ser intervingut malgrat els consells dels metges del Barça i la seva radiant estrella es va anar apagant lentament.

Xavi el va defensar en públic fins i tot sabent que Ansu Fati no estava al cent per cent i Luis Enrique el va convocar per al Mundial de Qatar i va comprovar que s’havia equivocat. Després d’un pas fallit pel Brighton, com a cedit, va tornar al Barça, però amb Flick va ser un suplent que va jugar 11 estones a l’equip tricampió. A Mònaco sembla que s’ha retrobat i potser torna a ser qui va ser.