Històriques sense remei

La memòria i l’hemeroteca sempre ajudaran a recordar que l’Alemanya Federal i els Països Baixos van jugar a l’Olímpic de Múnic el 1974 (2-1 per als germànics contra la Taronja Mecànica de Cruyff i Rinus Michels) una de les millors finals de la Copa del Món de sempre –amb permís de la protagonitzada per l’Argentina de Messi i la França de Mbappé a Qatar–. Per això encara dolen tant ensorraments als quals han malacostumat dues de les principals potències de la burgesia europea a les seves sofertes aficions. Alemanya, tetracampiona mundial, i Països Baixos, triple finalista, van ser eliminades en setzens després de caure en les seves tandes de penals contra el Paraguai (1-1; 3-4) i el Marroc (1-1; 2-3). Les dues caigudes van tenir com a fil conductor la despersonalització provocada pels seus seleccionadors (Julian Nagelsmann i Ronald Koeman), la frustració davant les dificultats i una identitat que no té res a veure amb el passat.

Nagelsmann, als 38 anys, continua sent un blanc fàcil. Ja sigui perquè, malgrat acumular ja a l’esquena una dècada en l’elit, té encara coses per aprendre. Davant els mitjans, que estarien molt més a gust amb un paio graciós i d’alt carisma com Jürgen Klopp, es manté ferm i fins i tot desafiador. Sense que sembli importar-li massa les crítiques.

Rudi Völler, aquell bigotut davanter que va guanyar el Mundial d’Itàlia el 1990, és qui hauria de prendre la decisió de l’acomiadament de Nagelsmann, a qui li resten encara dos anys de contracte. És a dir, fins que conclogui la pròxima Eurocopa. Però Völler va recórrer a aquest clàssic pragmatisme alemany, que un no sap bé si interpretar des del broma mentre prepara el terreny per obrir la porta a Klopp: "Vam ser eliminats en la fase de grups dues vegades [Mundial de Rússia el 2018 amb Joachim Löw i Mundial de Qatar el 2022 amb Hansi Flick], i ara hem superat una ronda més. Tot i que sigui difícil d’assimilar per a una nació futbolística com Alemanya, continuo convençut que Julian Nagelsmann és probablement la persona adequada per continuar", va exposar Völler en declaracions recollides per l’agència Efe.

Poc més o menys que el que va dir Nagelsmann, donant així un desengany als que esperaven que la seva compareixença davant els mitjans a Boston es convertís en l’adeu davant el crematori: "Vull continuar, estic disponible si la Federació ho desitja. Tinc contracte fins al 2028 i ganes de preparar l’Eurocopa i la Nations League. Si no és així, m’ho hauran de dir. No soc dels que fugen". A més, va trobar una coartada en el discutible gol anul·lat a Tah en la pròrroga: "Ha sigut un escàndol".

Aquestes explicacions no van ser beneïdes per la premsa alemanya, amb el sensacionalista Bild liderant la càrrega contra Nagelsmann i reclamant, en una tipografia més que destacable, que Klopp, ara director de futbol de Red Bull, acudeixi rabent al rescat. Una cosa de la qual l’extècnic del Liverpool i el Dortmund va voler desentendre’s mentre comentava el partit per televisió: "No és el moment". El diari Bild, en qualsevol cas, creu que la selecció alemanya s’ha convertit en alguna cosa així com la "riota", i es va aturar en una declaració de Gary Lineker, que ha canviat la seva llegendària frase – "el futbol és un esport d’11 contra 11 en què sempre guanyen els alemanys" – per una cosa més lògica: "Alemanya ja només viu de la seva reputació passada".

El cas és que aquesta Alemanya a la qual Nagelsmann va concedir la porteria al quarantí Manuel Neuer executant així Oliver Baumann i aprofitant la lesió de Ter Stegen, ha ofert un nivell més que discutible en un Mundial en què es va despertar golejant Curaçao (7-1), va sospirar per vèncer Costa d’Ivori en l’afegit (2-1), es va deixar portar en la derrota contra l’Equador (2-1), i es va estavellar contra el mur paraguaià en les eliminatòries.

Nagelsmann mai va aconseguir que la seva Alemanya fluís, i es va permetre fins i tot el luxe contra el Paraguai d’asseure d’inici Musiala i de deixar per a l’ocàs el concurs del gegant Woltemade, de rendiment decreixent al Newcastle però al qual reclamaven a Alemanya per la seva bona fase de classificació (va ser un dels que van fallar en la tanda juntament amb Havertz i el turmentat Tah).

La possessió

Malgrat arribar a una possessió del 76% contra el Paraguai i rematar fins a 21 vegades, Alemanya amb prou feines va generar dues ocasions clares en tot el partit. Això parla de l’embús que va patir la Mannschaft, incapaç d’aturar el seu declivi futbolístic des que va conquerir el Mundial del Brasil el 2014 gràcies al gol de Mario Götze.

A Ronald Koeman, el futur del qual a la selecció neerlandesa està més que compromès malgrat competir davant la gorja amb el Marroc (quarta en l’última Copa del Món), se li retreu especialment que donés l’esquena a postulats que es pressuposen a la seva selecció. A Koeman va estar a punt de sortir-li un pla que va passar per alinear per primera vegada en el torneig cinc defenses i cedir sense complexos la possessió de pilota –quina heretgia– al Marroc (30%-70%). Koeman es va regirar davant els atacs des de la mateixa sala de premsa: "Vostès ho han vist tot per televisió, jo era allà i sabia el millor per al meu equip [...]. Si tingués l’oportunitat, tornaria a prendre les mateixes decisions".

Frenkie de Jong, per cert, va ser substituït a deu minuts del final de la pròrroga. Estarà a punt per girar full, sí, al Barça.

Subscriu-te per seguir llegint