Laporta pren possessió per quarta vegada en presència de l’«amic Tebas»

Joan Laporta inicia oficialment el seu quart i últim mandat com a president del Barça. Ha esperat a l’1 de juliol per prendre possessió del càrrec mitjançant una cerimònia protocol·lària, tot i que mai va estar lluny del seu despatx des que va guanyar les eleccions el 15 de març passat.

Fins al 2031 durarà la seva quarta presidència, dividida en dues etapes: del 2003 al 2010 –amb una reelecció forçada per un jutge el 2006, que va guanyar sense rival a les urnes– i des del 2021, interrompuda per la contesa de fa quatre mesos. L’ha substituït a efectes formals Rafa Yuste, el seu amic des de la infantesa, vicepresident esportiu, que un parell d’hores abans d’abandonar simbòlicament la butaca ja es postulava per recuperar l’estatus de l’últim trimestre. «M’agradaria ser el pròxim president; no ho descarto, sinó que m’agradaria», va assegurar a RAC1.

La presència de Javier Tebas

Aferrat a les noves formes comunicatives del poder, l’esdeveniment es va reservar per als convidats i es van allunyar els mitjans de comunicació perquè ho seguissin des de la Sala París per mirar el plasma, llegeixi’s la pantalla, com van instituir els polítics. Res d’observacions indiscretes, res d’abordatges incòmodes, molt menys de preguntes indesitjades.

En aquest selecte grup d’afins hi havia Javier Tebas, el president de LaLiga. El 2021, era el ser més odiat i vilipendiat per ser un dels responsables, es difonia llavors, de la forçosa marxa de Lionel Messi. La falta de ‘fair play’ financer del Barça, i una norma de LaLiga impedien la inscripció de l’astre.

A Tebas se li va atribuir llavors la condició poc menys de xantatgista per condicionar el permís a Messi a la subscripció del Barça al fons CVC. Ara, seguint un proverbi àrab –«els enemics dels meus enemics són els meus amics»– Laporta i Tebas també estan units pel seu enfrontament amb Florentino Pérez, el president del Madrid, el club dels amors de l’executiu de la lliga. Ara és «l’amic Tebas», va dir Laporta.

Diferències superades

«Hem viscut moments de diferències, i les diferències han d’existir quan un defensa el que creu oportú, però sempre des del respecte institucional», va avançar Tebas, que va prendre la paraula després que Josep Cubells, el secretari de la junta, seguís la formalitat jurídica de comunicar el cessament de la directiva temporal, l’entrada de la nova junta, i la dimissió dels directius vigents (Yuste, Cubells, Alfons Castro, Josep Ignasi Macià, Àngel Riudelbàs, Joan Solé i Sisco Pujol) i l’entrada dels que s’incorporen (Carles Ayats, Xavier Barniol, Carme Hortalà, Jaume Nicolás i Jaume Santiveri).

Tebas va desitjar la millor de les sorts al Barça i el va felicitar pels «èxits esportius, les infraestructures –en al·lusió a la reconstrucció del Camp Nou– i per «la sostenibilitat econòmica» que no tenia el 2021. «El Barça no té res a envejar a cap club d’aquest país», va afegir, en al·lusió, presumiblement, al Reial Madrid.

Tebas era una de les més altes personalitats a la cerimònia, absent Rafael Louzán, el president de la Federació Espanyola de Futbol, que en la vigília estava a Madrid per a la presentació del calendari i que va renunciar a una anada i tornada aèria a Barcelona. En nom seu hi va haver Joan Soteras, el president de la Federació Catalana de Futbol.

Amb ells es van asseure representants d’altres institucions i els principals càrrecs del club blaugrana. Hansi Flick va interrompre les seves vacances i va encapçalar el grup d’entrenadors. Només faltava el del bàsquet. Perquè no existeix des de l’anticipada renúncia de Xavier Pascual.