Laporta recupera el focus amb molts deures

Bonica setmana per a Joan Laporta. Dilluns va fer anys, 64 ja, i avui reprèn oficialment el pilotatge de l’entitat blaugrana. Des que va golejar en les eleccions i va enfonsar en el neguit l’oposició ha mantingut de cara al públic un perfil baix, tot i que internament no s’ha mogut una cadira sense la seva aprovació. És un dir. Rafa Yuste, el seu fidel amic de la infància, ha operat les funcions de representativitat presidencial amb les seves formes encorbatades de sempre, amb una puntual immersió al fangar per criticar Florentino Pérez, un fang que ni taca.

Des del 9 de febrer, Yuste ha sigut la cara (broncejada) de la institució, ha aixecat la Lliga i la Champions femenina, ha firmat el fitxatge d’Anthony Gordon i s’ha encarregat de respondre en la delirant roda de premsa del president del Reial Madrid, moment en què el barcelonisme va descobrir que el directiu a l’ombra sempre de Laporta pot deixar de ser per un instant aquesta figura amable i riallera de frases burocràtiques i mossegar una miqueta.

Entre els reptes de Laporta per al nou mandat figura trobar un delfí millor que el 2010, un Jaume Ferrer apallissat per Sandro Rosell. No pot presentar-se a la reelecció el 2031, tret d’una modificació d’estatuts poc estètica, i una manera de garantir una continuïtat sense tocar res seria amb Yuste. El Barça del 9 de febrer d’ara endavant. És igual el nom del càrrec que se li reservaria a Laporta. No ho necessita Alejandro Echevarría. Però com que això forma part dels reptes per a l’epíleg del mandat, no és un tema per a l’acte d’avui a l’Auditori 1989, tancat als mitjans de comunicació, per cert. Només per a convidats.

Cinc nous directius

Es dona per fet que en la presa de possessió Laporta anunciarà cinc nous directius (Carles Ayats, Xavier Barniol, Carme Hortalà, Jaume Nicolás i Jaume Santiveri) i tornarà el comando que va sortir temporalment per a la guerrilla electoral. Units als que es van quedar, la nòmina de directius passa de 17 a 22, amb dues dones en lloc de només una. Yuste tornarà al seu lloc de vicepresidenta primera i la cobejada plaça al capdavant de la parcel·la esportiva.

Els reptes que ha de confrontar Laporta són de sobres coneguts. Cap de tan transcendental com culminar l’Spotify Camp Nou, que hauria d’estar acabat, i al qual li queden encara tres estius, inclòs el present: un per avançar en la tercera graderia, un altre per a la coberta i un tercer per als videomarcadors, dit sense entrar en detalls. Els 1.450 milions aprovats per l’Assemblea de Compromissaris s’han acabat i toca convocar-los de nou per demanar-ne entre 300 i 400 més. Potser Laporta en precisi la xifra avui. I la data per a l’aprovació social.

Sobre el fair play financer

Com cada 30 de juny toca el tancament econòmic del curs que acaba i preparar el nou pressupost. S’espera del president un informe sobre possibles traspassos (el d’Ansu Fati es va consumar just ahir) i ingressos pendents (seients VIP) que donaran una idea de quin és l’estat del fair play financer. Des de la canonada al peu que va suposar inflar les pèrdues de l’anterior junta, i que tantes decisions ha condicionat, el club no ha pogut operar amb la regla de l’1 i la inscripció de cada nova incorporació ha sigut un part.

Hauria de ser a l’estiu que això se solucioni, de manera que Gordon pugui ser utilitzable des del primer dia per Hansi Flick. I el mateix Julián Álvarez, si és que aconsegueix sortir de les urpes de l’Atlètic i pot perseguir els seus somnis anunciats. Ni l’un ni l’altre han excitat ningú en el Mundial, però aquest és un debat que ara no toca.

En el discurs potser hi ha menció a les dues seccions que experimentaran una sacsejada de més calat, la del futbol femení, en l’equip de la qual hi ha un degoteig incessant de sortides de jugadores capitals, i la del bàsquet, l’edifici del qual s’ha enderrocat i es reconstrueix partint de zero. En total, no són pocs els deures.

Subscriu-te per seguir llegint