D’una "epifania" soviètica a modelar l’imperi de Red Bull

L’últim partit d’Espanya en aquest Mundial va ser contra l’Uruguai de Marcelo Bielsa, un entrenador el llegat del qual té més a veure amb la influència que va exercir en tota una generació de tècnics que amb els assoliments que ha aconseguit ell en primera persona. En el següent, avui (21.00 hores) contra Àustria, la selecció es trobarà un altre dels grans genis inspiracionals de les banquetes de les últimes dècades.

Ralf Rangnick, conegut com el Boig, és un seleccionador peculiar que no es mou pels impulsos tradicionals del futbol. N’hi ha prou de recordar que va rebutjar un còmode lloc de despatx en el Manchester United per assumir els comandaments d’Àustria el 2023. O que un any després va menysprear una oferta del Bayern per asseure’s a la seva banqueta per honrar el seu acord amb la federació austríaca. El mateix que va fer fa uns mesos amb l’AC Milan.

Pressió després de pèrdua

Tots aquests equips li van trucar persuadits pel seu estil de futbol, conegut pel vocable alemany gegenpressing, que es tradueix com a contrapressió. Ell no el va inventar, existia des de feia dècades, però sí que va ser pioner a convertir la pressió ferotge en els instants posteriors a perdre la pilota en l’eix sobre el qual construir la identitat dels seus equips.

Ell mateix va explicar, a Coaches’ Voice, que va sentir una "epifania" el 1983, sent entrenador del Viktoria Backnang de la sisena divisió alemanya, l’equip de la seva localitat natal. En un amistós contra el Dinamo de Kíiv del llegendari Valeri Lobanovski, va quedar fascinat amb la manera en què els llavors soviètics pressionaven sense parar quan no tenien la pilota. "Vaig entendre que hi havia altres maneres diferents de jugar a futbol", explica Rangnick, de 68 anys.

El tècnic alemany no només va decidir construir la seva identitat com a entrenador a partir d’aquesta epifania, sinó que va fer proselitisme d’aquest estil a través de la TV a mitjans dels anys 90. Va anar creixent com a entrenador a Alemanya fins a arribar a la Bundesliga amb l’Stuttgart, el Hannover i el Schalke. Després de sortir del club de Gelsenkirchen va prendre una d’aquelles decisions que només ell prendria: baixar a tercera divisió per fer-se càrrec del Hoffenheim, un club que mai en la seva història havia trepitjat les dues primeres categories. Allí va poder construir el seu projecte des de zero, adaptant les estructures tècniques de l’entitat al gegenpressing per generar una cultura tàctica pròpia en el club. El va fer ascendir a la Bundesliga el 2008 i des d’aleshores no ha perdut la categoria.

Aquest va ser el germen del que és el gran projecte de la seva vida. El 2011, l’amo de Red Bull en persona, Dietrich Mateschitz, es va presentar a casa seva en helicòpter perquè exercís la direcció esportiva de tot el seu hòlding de clubs. La proposta de Rangnick consistia a generar sinergies esportives entre clubs, desenvolupar en tots un mateix estil de joc i generar una identitat futbolística corporativa.

De Klopp a Flick

El seu estil de futbol vertiginós i adrenalínic encaixava amb la identitat de la marca de begudes energètiques. Rangnick va donar ales a un projecte que llavors no tenia un rumb futbolístic clar. En paral·lel, tota una generació d’entrenadors alemanys abraçaven el seu llibret, amb Jürgen Klopp com a exponent més exitós, però també Thomas Tuchel, Julian Nagelsmann i, en certs aspectes, Hansi Flick. Avui, el futbol europeu està ple de fills de Rangnick.

"És un entrenador espectacular, metòdic i atent als detalls", explica a EL PERIÓDICO Sergio Escudero, a qui va entrenar en el Schalke. "Li donava importància tant on havies d’estar com quan havies d’estar. No volia un equip estàtic". Després d’exercir com a tècnic interí en el United, el 2022, es va comprometre amb la selecció austríaca, amb la qual ha arribat al seu primer Mundial des de França 1998.

Subscriu-te per seguir llegint