Un doblet de Kane sufoca la vibrant revolució del Congo

A la República Democràtica del Congo la turmentava el record de la seva única participació en un Mundial, encara sota la denominació colonial de Zaire, 14 gols encaixats a Alemanya-74 sense celebrar-ne ni un de sol. La ferida s’ha curat, 32 anys després. No, els africans no van completar la gesta d’eliminar Anglaterra, però van firmar una actuació que, fins i tot en la derrota, omple d’orgull la nació.

Harry Kane, sis gols ja en aquest torneig, es va encarregar en primera persona de sufocar l’emocionant revolució de l’RD Congo, que durant 74 minuts va creure que podia fer l’impossible. Les aturades de Mpasi i el desvergonyiment de Cipenga s’incorporen a la iconografia d’aquest Mundial, sobreviuran a l’eliminació de la seva selecció. Per a Anglaterra, un seriós avís que qualsevol selecció pot causar-li problemes. Mèxic, que va derrotar l’Equador per 2-0, serà el seu pròxim rival a l’Azteca la matinada de diumenge a dilluns (2.00 hores). Al vencedor, ja a quarts de final, l’esperarà el Brasil o Noruega.

Un diable de nom Cipenga

El gol de Cipenga als set minuts va posar potes enlaire un partit en el qual es presumia, amb desencert, que Anglaterra exerciria un domini total. L’RD Congo es va mostrar valent des de l’arrencada i de seguida va trencar els pronòstics, gràcies a un enviament diagonal del capità i central Mbemba. Wissa va arrossegar la defensa anglesa i Cipenga va aparèixer sol, despistat en la seva marca a Madueke, amb temps per poder controlar i superar Pickford pel pal curt.

Anglaterra no va saber reaccionar fins a la mitja hora, ja després de la pausa de publicitat. Sense idees clares, per pura insistència, van armar els de Tuchel diverses jugades de perill clar, especialment amb Bellingham atacant pilotes aèries, però Mpasi es va lluir sota pals amb tres grans parades. Ara bé, l’RD Congo va poder també doblar el seu avantatge abans del descans, amb Wissa enviant al pal una ocasió claríssima. Una raresa en un context en el qual Anglaterra arribava i arribava, trobant sempre la contundència dels saguers congolesos o, en el seu defecte, l’estat de gràcia de Mpasi, amb qui Bellingham tindrà malsons durant bastant temps.

Dos gols en 12 minuts

Frustrat el madridista, qui va acabar traient les castanyes del foc va ser l’altra gran estrella de la selecció anglesa, Kane. A 15 minuts del final, el capità va caçar una centrada penjada per Gordon davant la qual Mpasi va evidenciar un nivell més ajustat a la seva trajectòria. No se la va menjar, però va poder fer alguna cosa més que fregar la pilota abans que entrés a la porteria. No es pot dir el mateix del gol que va culminar la remuntada, ja en el minut 86. De nou després d’una passada de Gordon, tot i que el mèrit va residir exclusivament en Kane, que es va buscar l’espai a l’àrea i va ajusticiar l’RD Congo amb un cacau a la mitja volta.

Era un resultat just, en vista de l’exposat per les dues seleccions, però que trencava el cor de qualsevol aficionat neutral, no diguem ja dels congolesos. Els seus jugadors, exhaustos pel descomunal esforç, ja no van poder reaccionar. La derrota era un fet. Tant com l’orgull que a la seva selecció se la recordi a partir d’ara per aquesta tarda a Atlanta i mai més pel que va passar a Alemanya-74. Honor etern per als homes de Sébastien Desabre.