Laporta inicia una era al Barça com a "club hegemònic"

Joan Laporta va iniciar oficialment el seu quart i últim mandat com a president del Barça. Va esperar a l’1 de juliol per prendre possessió del càrrec mitjançant una cerimònia protocol·lària, tot i que mai va anar lluny del seu despatx des que va guanyar les eleccions el 15 de març passat.

Fins al 2031 durarà la quarta presidència, dividida en dues etapes: del 2003 al 2010 –amb una reelecció forçada per un jutge el 2006, que va guanyar sense rival a les urnes– i des del 2021, interrompuda per la contesa de fa quatre mesos. L’ha substituït a efectes formals Rafa Yuste, el seu amic des de la infantesa, vicepresident esportiu, que un parell d’hores abans d’abandonar simbòlicament la butaca ja es postulava per recuperar l’estatus de l’últim trimestre. "M’agradaria ser el pròxim president; no ho descarto, sinó que m’agradaria", va assegurar a Rac1.

Esdeveniment per a convidats

Aferrat a les noves formes comunicatives del poder, l’esdeveniment es va reservar per als convidats i es va allunyar els mitjans de comunicació perquè el seguissin des de la Sala París per mirar el plasma, llegeixi’s la pantalla, com van instituir els polítics. Res d’observacions indiscretes, res d’abordatges incòmodes, molt menys de preguntes indesitjades.

En aquest selecte grup d’afins hi havia Javier Tebas, el president de LaLiga. El 2021, era l’ésser més odiat i vilipendiat per ser un dels responsables, es difonia llavors, de la forçosa marxa de Lionel Messi. La falta de fair play financer del Barça, i una norma de LaLiga impedien la inscripció de l’astre. A Tebas se li va atribuir llavors la condició poc menys de xantatgista per condicionar el permís a Messi a la subscripció del Barça al fons CVC. Ara, seguint un proverbi àrab –"els enemics dels meus enemics són els meus amics" – Laporta i Tebas també estan units pel seu enfrontament amb Florentino Pérez, el president del Madrid, el club dels amors de l’executiu de la Lliga. Ara és "l’amic Tebas", va dir Laporta.

Tebas va desitjar la millor de les sorts al Barça i el va felicitar pel "èxits esportius, les infraestructures –en al·lusió a la reconstrucció del Camp Nou– i per "la sostenibilitat econòmica" que no tenia el 2021. "El Barça no té res a envejar a cap club d’aquest país", va afegir, en al·lusió, presumiblement, al Reial Madrid.

Laporta, que va prendre després la paraula, va introduir la novetat d’incorporar el Reial Madrid en els seus plans, i en les seves al·lusions, d’acord amb el nou estat de relació –inexistent i antagònica– que manté amb el gran club rival i el seu president Florentino Pérez. Amb l’Atlètic, malgrat l’oferta realitzada per Julián Álvarez, és amistosa i cordial.

Laporta va establir la diferència a partir de la reivindicació dels assoliments del Barça, associats a la seva tasca presidencial des que va tornar a l’entitat amb el triomf electoral del 2021. "Som un club hegemònic, amb tres lligues guanyades en cinc anys [...]. Vam plantar cara als insolents i als injuriosos. Vam proclamar als quatre vents que havíem tornat i vam superar tots els obstacles. Vam tornar a combatre i vam tornar a vèncer", va dir.

Laporta va acudir després a la Sala París i va acceptar algunes preguntes. Va confirmar l’existència d’aquesta oferta "ferma" per Julián Álvarez –"la mantindrem el temps que considerem"–, i va deixar anar l’existència d’"algú que vol fer-la grossa", suposadament en al·lusió a Mateu Alemany, director esportiu blanc-i-vermell que ho va ser del Barça.

Julián està cridat a ser el recanvi de Robert Lewandowski, la figura del davanter centre clàssic que s’ha perdut. El president del Barça desitjava transmetre que el club no té cap obsessió amb el futbolista ni d’efectuar més fitxatges després del d’Anthony Gordon.

Subscriu-te per seguir llegint