Un ‘selfie’ col·lectiu

Diuen que el futbol és un esport d’equip, però fins ara hem vist sobretot un Mundial d’individualitats, molt d’aquesta època de selfies i influencers. Dues seleccions com Alemanya i els Països Baixos han caigut en mans de forans que jugaven amb més entusiasme, i un equip amb pedigrí com el Brasil va patir per guanyar el Japó. Mentrestant, el que més es repeteix són els gols de Mbappé, Haaland, Dembélé i Kane, i, com si fossin el Professor X i Magneto en el còmic de la Marvel, el duel etern de rècords entre Messi i Cristiano, ara que tots dos acumulen sis Mundials.

De moment, el Marroc, Mèxic i Colòmbia han mostrat un bon joc d’equip, i potser no és casualitat que entre ells no hi hagi els cromos més desitjats de l’àlbum. No obstant, en el cas del Marroc sobresurt un individu: el porter Bounou, que té un do per aturar penals i, a més, el va perfeccionant amb nous artificis. L’altre gran caràcter del campionat, quant a la influència en el joc, és Olise. Amb ell, França té un talent que inventa com ho feien Platini i Zidane, alhora que centra amb una precisió i una bellesa còsmiques: Mbappé hauria de donar lustre a les seves botes cada matí. Olise no és un jovenet, té 25 anys, i sorprèn que en el Mundial de Qatar no fos ni convocat: amb ell filtrant passades, França potser no hauria perdut aquella final contra l’Argentina.

Quan juga per l’extrem en el Bayern de Múnic, Olise marca gols de rosca molt semblants als de Lamine Yamal, però amb França té més llibertat. La paraula és clau, i em porta a pensar com afrontarà Espanya avui la seva eliminatòria contra Àustria. D’una banda, ha de confiar en el joc col·lectiu de Rodri, Pedri i Olmo, però, al seu torn, necessita que Lamine sigui un dimoni que improvisi i aparegui per on no se l’espera. No es tracta de copiar ningú, però estaria bé que en les seves estones lliures ell i De la Fuente hagin mirat els vídeos d’Olise.

Subscriu-te per seguir llegint