El dia que el Tour va fer vessar els carrers de Girona

Corria l’any 2009, quan durant un dijous del mes de juliol Girona i Barcelona van concentrar, durant 24 hores, totes les mirades de fans del ciclisme d’arreu del món. Per primera vegada a la història, dues ciutats catalanes serien l’inici i el final d’una etapa de la prova més prestigiosa del ciclisme mundial. Una etapa 100% catalana. Era 9 de juliol, però Girona es va despertar amb ritme frenètic gens comú per aquelles dates. Tot i ser dijous, les jornades laborals i les responsabilitats individuals semblaven haver passat a segon pla. La sisena etapa del Tour arrancava des de Girona, i des de primera hora del matí, tant la Copa, que és des d’on va arrencar l’etapa, com a la resta de punts de la ciutat, començaven a registrar una activitat altíssima, que feien conscienciar a tothom de la importància del dia.

La ciutat feia goig; la plaça Catalunya lluïa amb una presència de samarretes i complements grogues, els Marrecs de Salt van aixecar un castell prop de la línia de sortida, i tot plegat, sense registrar complicacions considerables pel que fa a trànsit, que havia esdevingut la primera preocupació dels més pessimistes quan van saber de l’acollida de la ciutat al Tour. La implicació ciutadana va ser tal, que fonts de l’ajuntament van assegurar que fins a 150.000 persones s’havien acostat a formar part de l’espectacle, malgrat que la climatologia no fos la millor. Aquell dia, a més, una mica de Girona hauria pogut coronar-se a Barcelona, on va acabar l’etapa. Durant tot el dia, l’equip Astana, amb Contador com a cara més visible, havien estat els més aclamats. Quan va començar l’etapa, però, el protagonisme el va acaparar algú, que residia a Girona. David Millar, de l’equip Garmin, va estar escapat durant més de 150 quilòmetres, però no va poder completar la gesta, quedant-se tan sols a un quilòmetre i mig de l’arribada, als peus de Montjuïc, a Barcelona. Malgrat tot, aquell 9 de juliol ja havia col·leccionat tots els al·licients per anar directament als dies inesborrables per a la memòria col·lectiva gironina i catalana.

El camí cap a Barcelona va ser una oportunitat d’or perquè els 9 municipis afortunats també gaudissin de la prova reina del ciclisme mundial: Quart, Llambilles, Cassà, Llagostera, Santa Cristina, Sant Feliu, Tossa, Lloret i Blanes. El seguiment va ser total, arribant a agrupar fins a 20.000 persones a Sant Feliu de Guíxols. A mesura que l’etapa s’acostava a Barcelona, la pluja es va fer protagonista. Finalment, i malgrat l’escapada, Millar no es va poder endur una victòria que va ser per a Thor Hushovd, que va imposar-se a un Sprint final marcat per les caigudes al tram final.

Subscriu-te per seguir llegint