Espanya fa viablindat en defensa

Abans d’elogiar la defensa, un passatge per al golejador. Sempre que apareix en escena Mikel Oyarzabal, resulta temptador desmerèixer Julián Álvarez. Es parla aquí en clau blaugrana. ¿Val realment la pena estancar-se en l’argentí? Són 75 milions de clàusula de rescissió del jugador basc davant els 120 (un feix de més o de menys) de l’argentí. El punta de l’Atlètic té tres anys menys, i això compta al seu favor. ¿Però qui dels dos és millor? ¿Quin s’adaptaria més ràpid al sistema de Flick? Aquesta última pregunta pinta a guanyador evident.

Oyarzabal, de 29 anys, demostra compenetració amb Olmo i Lamine Yamal. No es pot dir el mateix amb Pedri, pel que s’ha vist davant Àustria. El canari sembla el més fos de tots. Li costa acoblar-se amb qualsevol. Lamine, en canvi, va a més, i a Los Angeles, al costat de Hollywood, va proporcionar efectes especials, o això va semblar davant tants túnels. Enlluernador.

Tornant a Oyarzabal, va fer davant els fluixets austríacs el seu tercer i quart gol del Mundial, tots dos a passada d’un madridista (Cucurella), ves per on. Hauria anat millor per vendre el producte a Laporta i Deco que les assistències procedissin d’un blaugrana. Ha pujat al sisè lloc en el rànquing de golejadors en la història de la Roja, empatat amb Fernando Hierro. Escalarà més.

Un futbolista fi, combinatiu, amb punteria... En fi, aquí hi ha una voluntat ociosa d’obrir el meló, tot i que ell té l’ànima donostiarra molt soldada a les ratlles blanc-i-blaves de la samarreta. "Hem tingut un bon dia, feliços de seguir endavant", va dir el golejador després del partit.

Elucubracions al voltant d’un partit passable, tan desigual o més del que reflecteix el marcador, amb una Espanya que va passar ronda amb una comoditat poc vista fins ara en les eliminatòries del Mundial. "Els grans equips apareixen quan fa falta", va dir Luis de la Fuente.

Oda aquí a la seva bastida defensiva. Un altre partit sense encaixar un gol. I gairebé sense ocasions en contra. De fet, Unai Simón va fer història al batre la marca de 476 minuts consecutius d’Iker Casillas sense visitar el fons de la porteria espanyola en un Mundial. Després va superar el rècord absolut de Walter Zenga, de 517 minuts al Mundial de 1990. Davant de la voluptuositat ofensiva de França, Espanya aixeca la bandera de la impermeabilitat. Així també es guanyen Mundials.

Subscriu-te per seguir llegint