Fes-me un altre túnel

Hi va haver un moment en què Konrad Laimer, fart d’empassar-se els túnels que li anava fent Lamine Yamal, es va posar a defensar amb el mateix posat d’Igor a El jove Frankenstein. És a dir, amb gepa, amb les espatlles de goma, i amb un ull mirant els peus de Lamine i l’altre el forat obert entre les cames, per on la pilota passava una vegada i una altra. Que difícil havia de ser per al defensor austríac saber que milions de teleespectadors estarien veient-lo patir davant una de les accions més irreverents, però també humiliants, del futbol.

No estaria de més que algú expliqués a Laimer una vella història d’aquestes que s’expliquen de tant en tant. Resulta que Diego Armando Maradona el primer que va fer –sí, abans fins i tot de rascar-se el cap– en el seu debut amb Argentinos Juniors sent una criatura de 15 anys va ser fer-li un túnel a un paio de Talleres de Còrdova. Es deia Juan Domingo Cabrera, i durant anys, es va enorgullir d’haver sigut la primera víctima del Diego, a més documentada amb una foto en la qual ningú va reparar durant més de dues dècades als arxius d’El Gráfico. No hi ha heroi sense brivall caigut que es preï.

El cas és que mentre Lamine enhebrava túnels, l’Espanya de Luis de la Fuente s’anava alliberant i creixent cada vegada més, sent la seva victòria davant la discreta Àustria la que necessitava per fixar les seves aspiracions en aquest Mundial. El seleccionador ja s’ha d’haver convençut que Pedro Porro, fins i tot sense portar ulleres grogues, veu millor els espais que Llorente, i que Dani Olmo , com a tresquartista, permet que el joc flueixi prou perquè Mikel Oyarzabal (quatre gols) segueixi a la seva. És a dir, marcant com qui es posa a menjar pipes, sense haver de creuar-se de braços com Mbappé ni posant cara de dolentot com Haaland.

En el primer gol d’Oyarzabal, qui habilitava la posició del centrador, Cucurella, era Laimer. Normal. Ja llavors Lamine li havia fet tres túnels.

Subscriu-te per seguir llegint