L’enemic comú

En el seu primer dia com a president del FC Barcelona –amb aquest suma el seu quart mandat, qui l’hi anava a dir i ens ho havia de dir– Joan Laporta es va esplaiar com només ell ho sap fer. Als 42 minuts de discurs sense cap paper, demostrant la seva fantàstica oratòria i capacitat comunicativa, va tornar a assenyalar els enemics. Aquest cop ens baixem del plural perquè el protagonista principal de l’animadversió que desperta allò blaugrana és el Reial Madrid. Mentre Rafa Yuste ha ostentat el poder, el seu amic de la infància s’ha mantingut en silenci. Però no havia començat el dia 1 de juliol quan vam tornar a veure Laporta en el seu prime en la defensa del club davant els atacs indiscriminats de Florentino Pérez. El "contra tot i contra tots" que sol acompanyar els seus parlaments va prendre forma de nou però amb un actor menys: Javier Tebas.

El president de LaLiga va ser el convidat d’honor en la presa de possessió i, escoltant un i l’altre, una va estar a punt de cridar: "¡Que es facin un petó!". Tal va ser l’afecte mostrat entre tots dos. A Tebas fins i tot se li va escapar un "nos" al parlar del Barça, la qual cosa, coneixent les seves fílies i les seves fòbies futbolístiques i polítiques, poc o gens encaixa en el guió. Aquest nou amor tardà arriba quan a tots dos els uneix un enemic comú. I aquest no és cap altre que el president del Reial Madrid. El que va d’ahir a avui, quan el senyor Javier denunciava als quatre vents la cautelar de Dani Olmo, per recordar un fet recent. Però avui el felicita i, en clara al·lusió a l’entitat blanca, destaca que "no té res a envejar a altres clubs del país".

Les reconciliacions de Laporta van més enllà de LaLiga. Tampoc fa tant que anava del braç de Florentino Pérez en el projecte de la Superlliga, un fet que el va enfrontar obertament a la UEFA. Aquesta aliança ja és només un record, les relacions amb l’organisme internacional s’han normalitzat i sembla que és l’enemic número u del Barça el que s’ha quedat sol contra tot i contra tots. Viure per veure.