Lamine somriu i Oyarzabal castiga

Espanya va debutar en la fase decisiva, la que no admet cap marge d’error, oferint la seva millor versió. Compromesa sense pilota, incisiva amb ella i vigorosa en la pressió. Oyarzabal va deixar dues osques més en el seu revòlver, Lamine va assumir el seu rol protagonista i va dibuixar un somriure a la cara dels seus companys i Olmo va oferir sempre la millor solució desxifrant el partit amb la seva intel·ligència tàctica. Arriben els de De la Fuente a vuitens sense encaixar un sol gol i aclarint molts dubtes. Sense arribar a l’excel·lent, va oferir un acompliment notable que a més confirma l’evolució de l’equip, que recupera crèdit i espurna amb el pas dels minuts.

Pessimisme inexplicable

Només el pessimisme antropològic espanyol pot explicar el fatalisme que havia embolicat aquesta selecció malgrat no haver estat per sota al marcador ni un sol minut en la fase de grups del Mundial. Cert és que ha faltat l’empenta juvenil que van aportar Lamine i Nico a l’Eurocopa, que Rodri està més espès i que a Pedri li pesen els 54 partits d’aquest curs. Però la realitat és que Espanya ha arribat als encreuaments amb l’expedient net i l’única taca de l’empat davant de Cap Verd.

Els de De la Fuente compareixien a la fase eliminatòria davant l’enganxosa Àustria del guru Ralf Rangnick. El pare del gegenpressing va proposar, com calia esperar, un duel incòmode i aspre. Per això, De la Fuente va apostar pel seu onze més associatiu, amb laterals naturals (Porro i Cucurella), extrems oberts (Lamine Yamal i Baena) i Dani Olmo generant espais i solucions perquè el joc fluís. Dues propostes antagòniques: una de més poètica; l’altra, plena de consonants.

Espanya va sortir a pressionar ben amunt davant d’una Àustria tosca, recuperant molt a dalt i instal·lant-se de seguida a l’àrea. Àustria vigilava Pedri i Lamine, fet que va aprofitar Olmo per volar per sota del radar. Al rústic doble pivot centreeuropeu li durava poc la pilota als peus. Només quan apareixia Sabitzer s’aclaria una mica el joc. Sense arribar a setge, els espanyols rondaven l’àrea austríaca amb insistència quan va arribar el final del primer quart.

A la mitja hora Cucurella va rematar a la xarxa un córner que l’àrbitre suec va anul·lar per una presumpta falta prèvia de Cubarsí. Aleshores Lamine havia obert una bretxa a la dreta per la qual sagnava abundantment Àustria i Schlager havia tret dues mans a Lamine i Oyarzabal. Rondava el gol amb un Yamal que portava el seu catàleg de freestyler al carrer davant Laimer. I el duel es va destapar amb una jugada que replicava el gol del triomf a l’Eurocopa. Cucurella va regalar una passada rasa i tensa al cor de l’àrea, on va aparèixer Oyarzabal, separant-se de la porteria per acostar-se al gol.

El partit es posava costa avall davant d’una Àustria sense arguments ofensius. La renda, però, encara podia haver estat més àmplia: Baena va estavellar una falta al travesser i, en la jugada posterior, Schlager va evitar el gol de Lamine Yamal. Al descans, les sensacions eren encara millors que el resultat. Sobretot després d’un segon quart d’hora en què Espanya va oferir els millors minuts del seu Mundial.

Obligat pel panorama, Rangnick va deixar al vestidor el seu doble pivot i va donar més pólvora al seu equip amb l’entrada de Chukwuemeka i Grillitsch a la zona de creació. Alhora, va reclutar dos davanters, Arnautovic i Kalajdzic, per imposar-se en el joc aeri dins l’àrea d’Unai Simón.

Van aparèixer més espais a l’esquena de les cortines defensives austríaques i Espanya va començar a moure la pilota amb més paciència i dinamisme. El partit estava a la corda fluixa entre el gol de l’empat o la punta espanyola. I en una jugada de tocs infinits d’Espanya va moure la defensa austríaca d’un costat a l’altre per acabar amb una centrada de Baena a l’àrea petita, on va aparèixer per sorpresa Porro per rematar de cap el segon gol. Un gol a punt de l’aturada del tercer quart que premiava els mèrits espanyols en l’únic moment en què s’endevinava algun perill els de Rangnick.

Va canviar peons De la Fuente, però no peces. Merino per Olmo, Ferran per Baena i Gavi per un Lamine que va rondar el gol. Espanya va abaixar les revolucions adormint el partit a còpia d’acumular possessions i d’eixamplar el camp. Per aleshores, Unai Simón ja havia batut el rècord d’imbatibilitat en la història dels Mundials, i De la Fuente gestionava les càrregues de minuts des de la banda amb els canvis.

Amb Rosalía a la grada

El duel el va liquidar una altra estampida de Cucurella, que va regalar la seva segona assistència a Oyarzabal amb una passada tensa que el davanter basc va convertir en el tercer gol. Les tres dianes havien nascut pel carril esquerre, malgrat l’absència de Nico.

Els somriures de Rosalía i Penélope Cruz a la grada resumien un partit en què Lamine Yamal es va divertir i Espanya va tornar a convèncer. Fa olor de principi d’alguna cosa gran. El següent, dilluns a les 21.00 hores.

Subscriu-te per seguir llegint