Oyarzabal, l’estrella imprevista

Mikel Oyarzabal és tan discret que no sembla ni esquerrà. Discret en els moviments al camp i especialment fora de la gespa, l’incombustible capità de la Reial Societat, on va ingressar fa 15 anys, s’ha convertit a força de gols i assistències en l’estrella imprevista d’Espanya. "No soc cap líder; soc el Mikel, un paio d’Eibar que intenta ajudar tothom quan pot. En aquest equip, els joves tenen un protagonisme important i mirem d’ajudar-los en tot el que podem perquè potser per a això serveix tenir més experiència", afirma amb aquell to assossegat que delata l’origen basc. Encara no ha fet 30 anys, tot i que fa tant temps que està instal·lat en l’imaginari col·lectiu que més d’un n’hi posaria 34 o 35. Al Mikel li encanta perdre’s pels pendents pirinencs de Jaca i els prats pròxims a Eibar amb el Martín, el seu fill, i l’Ainhoa, la seva parella, que aquests dies són als Estats Units amb ell.

Eurocopa, punt d’inflexió

Entrevistar Oyarzabal és diferent de fer-ho a un altre futbolista. Quan parles amb el Mikel diuen més els silencis que les respostes, i mentre d’altres es deixen anar a partir de la tercera resposta, el Mikel ho fa en el millor dels casos passada la cinquena. Per això, les tres primeres són qüestions que miren de generar més comoditat que no pas una altra cosa. En el reialista no hi ha distància entre el jugador i la persona. T’escolta aixecant la cella i no té pressa per respondre, exactament igual que a la gespa abans de tocar la pilota. El Mikel no és un home de grans titulars, però en canvi sí de reflexions reveladores.

Oyarzabal és sobri fins al paroxisme, però les seves reflexions expliquen moltes claus de la fórmula guanyadora d’aquesta selecció. En el bucòlic fortí de la Selva Negra on es va refugiar la selecció a l’Eurocopa, a Donaueschingen, recordo que em va advertir amb un somriure còmplice: "La meva única virtut és elevar l’exigència en els entrenaments, pressionar tant que qui em vulgui guanyar ho haurà de donar tot en cada pilota. És la meva manera d’ajudar a millorar l’equip". Dies després, un altre Mikel, Merino, confirmava assegut en la mateixa cadira que no només era veritat, sinó que "a més el Mikel [Oyarzabal] guanya sempre totes les proves que fem. Si guanyem l’Eurocopa, me n’alegraré especialment per ell perquè ningú ens pressiona tant. A més, ho ha passat malament amb la lesió i ara disfruta". Van ser ells, Merino i Oyarzabal, que van acabar donant el títol a Espanya. Una cosa que es podia intuir en el cas del d’Eibar, perquè no juga finals: les decideix. Així, ha marcat en cada final que ha jugat: Europeu sub 21 (2019), Copa del Rei (2021 i 2026), Jocs Olímpics (2021), Lliga de Nacions (2021 i 2025), Eurocopa (2024). "Algun dia deixarà de passar", apunta amb sornegueria.

Contra Suïssa va tornar a ser el nou desequilibrant que va trencar el partit. I un dels que més el va patir, l’exmadridista David Alaba, en deixava constància al final del partit: "No vam perdre contra Espanya; vam perdre contra Oyarzabal. No és el jugador més ràpid del camp, ni el més fort físicament, però la seva intel·ligència futbolística està en un altre nivell. El seu moviment entre línies i el seu posicionament dins de l’àrea el fan increïblement difícil de defensar. No necessita dominar la pilota per dominar un partit. Els jugadors amb aquest nivell d’intel·ligència solen ser els que marquen la diferència més gran". Una opinió que comparteixen molts companys seus, entre ells Lamine i Pedri, que se’n confessen fans.

Elogis de Thierry Henry

Avui el Mikel s’ha convertit en la figura més elegant de la davantera espanyola. 17 gols i 7 assistències en 17 partits han provocat una cascada d’elogis que el reialista escolta com qui sent ploure. Thierry Henry li ha tirat una floreta tan didàctica com categòrica: "El Mikel fabrica espais on no n’hi ha perquè arriba a la zona correcta en el moment correcte. I això es té o no es té". Paul Scholes, un altre il·lustre infravalorat com el Mikel, és més sarcàstic a l’hora de parlar-ne: "El que fa gràcia és que la gent parla d’altres estrelles mentre ell produeix números que la majoria dels davanters ni somien. És un dels atacants més infravalorats del món. Sense tatuatges, sense xarxes socials: només gols, assistències i actuacions de primer nivell. M’encanta la seva consistència. No és d’aquells que desapareix setmanes i després fa un hat-trick. Impacta en tots els partits com un martell. Tots parlen de les joves estrelles d’Espanya, però el Mikel s’ha convertit silenciosament en el jugador que fa més por als rivals. Cada vegada que s’acosta a l’àrea, passa alguna cosa. Si manté aquest nivell en el Mundial, la gent no preguntarà per què està infravalorat; preguntarà per què no el vam apreciar abans".

Subscriu-te per seguir llegint