¿Es va quedar curta la Guàrdia Urbana en els càlculs de públic?

¿Quants espectadors van seguir realment, dissabte, el recorregut de la contrarellotge pels carrers de Barcelona? Els càlculs són tan difícils com en les grans manifestacions polítiques. Sense un sistema de control d’accessos que permeti comptar els assistents –com els torns d’un estadi o les entrades d’un concert–, determinar quanta gent ha presenciat un esdeveniment esportiu o cultural és sempre una estimació.

La Guàrdia Urbana de Barcelona va xifrar en 120.000 les persones que dissabte van seguir la contrarellotge inaugural del Tour. Milers d’aficionats van esperar durant hores darrere les tanques –en alguns punts de l’Eixample s’hi van formar diverses fileres d’espectadors– fins a l’arribada dels corredors. L’ambient es va començar a animar gairebé dues hores abans de la sortida del primer equip, el Caja Rural, amb el pas de la caravana publicitària.

Gairebé 20 quilòmetres

El recorregut per la capital catalana va incloure gairebé 20 quilòmetres i només hi va haver un buit significatiu a la zona inicial al costat de la Ronda Litoral per la dificultat que comportava acostar-se al lloc. Fonts pròximes a l’organització consideren que la Guàrdia Urbana es va quedar «molt curta» en els càlculs i que hi va haver moltíssima més gent seguint a peu de carrer l’estrena del Tour.

L’organització sempre va treballar amb la idea mínima que 300.000 persones assistirien a la primera etapa i que el conjunt de públic entre els tres dies d’estada del Tour a Barcelona mai baixaria de les 800.000 persones, per la qual cosa es considera que la mitjana es va complir el primer dia de competició al marge dels comptes policials.

Els carrers de l’Eixample, principalment Mallorca, Aragó i passeig de Gràcia estaven plens de públic i igual va passar a Montjuïc on només es trobava buit el tram de descens abans d’afrontar la pujada final a l’Estadi Olímpic. Als Alps, per citar un exemple, tampoc hi sol haver espectadors en les baixades dels ports ja que és impossible divisar els corredors que de vegades arriben a velocitats pròximes als cent quilòmetres per hora.