El dia que va passar el Tour

Pot ser que recordin l’espera, el so dels helicòpters anunciant l’arribada del gran grup, la il·lusió del pas de la caravana publicitària i, sobretot, l’emoció de veure aparèixer davant els seus ulls uns ciclistes que desprenen èpica i generen una gran admiració.

Amb prou feines uns segons n’hi ha prou perquè el Tour travessi una localitat, però aquell instant concentra mesos de preparació i una emoció difícil d’explicar per als qui estimem aquest esport. Aquesta és la veritable dimensió del Tour. Molt més que una competició esportiva, és un esdeveniment capaç de mobilitzar territoris sencers i també de generar records que perduren durant dècades.

Per entendre per què el Tour és excepcional cal recordar que la seva repercussió està molt per sobre de qualsevol altra prova ciclista. Els estudiosos del tema la relacionen amb les primeres vacances remunerades que va aconseguir el poble francès als anys 30, ja que la coincidència d’aquell període de descans laboral amb les edicions de la carrera va multiplicar el seguiment i la seva popularitat.

Però el Tour també és excepcional perquè es desenvolupa en un esport únic. El ciclisme guarda les grans gestes en carrers, carreteres i ports que comparteixen infinitat de ciutadans. És l’esport en què l’aficionat de diumenge pot recórrer els mateixos escenaris que els grans esforçats de la ruta. Un esport pròxim, accessible i profundament vinculat al territori. El gran esport democràtic per excel·lència.

El Tour parteix aquest any de Barcelona per viure un moment excepcional. Alguns deuen recordar les gestes d’Eddy Merckx o Bernard Hinault. Molts d’altres ens endinsem en aquest fantàstic esport de la mà de Pedro Delgado i Miguel Induráin. Els més recents evocaran les victòries d’Alberto Contador o Chris Froome. De fet, tots aquests noms han sigut presents en nombroses converses quotidianes durant els últims mesos al meu municipi, Molins de Rei, i estic segur que escenes similars s’han repetit en moltes de les localitats per les quals passarà la carrera.

Aquest gran inici, que ha tornat a situar Barcelona i a la Sagrada Família a l’aparador mundial, és possible gràcies a l’esforç de l’Ajuntament de Barcelona, les diputacions de Barcelona, Tarragona i Girona i el Govern de la Generalitat. Una vegada més, demostra que quan les institucions avancen en una mateixa direcció els resultats arriben a una dimensió extraordinària. Gràcies a aquest compromís, el Tour també ha arribat als nostres municipis, que s’han abocat en la celebració.

Per a molts pobles i ciutats suposa, a més, una oportunitat perprojectar la seva identitat, reforçar l’orgull col·lectiu i mostrar al món allò que els fa únics. Convido tothom a sortir al carrer aquests dies i a disfrutar d’un moment que difícilment es repetirà. El Tour passa en uns segons, però els records que deixa als nostres municipis es duraran tota una vida.

Subscriu-te per seguir llegint