Anglaterra elimina Mèxic del Mundial, però necessita superar un autèntic viacrucis

Anglaterra va obtenir finalment a l’estadi Asteca una revenja a la humiliació de Diego Armando Maradona. Va tardar 40 anys a rescabalar-se de la mà de Déu i del gol del ‘barrilete’ còsmic de 1986, fets incrustats en la memòria popular del futbol i que van tenir lloc en el mateix escenari en què aquest dilluns va descarrilar Mèxic del Mundial.

Va haver de passar un viacrucis per aconseguir-ho, tancat enrere durant gairebé tota la segona part després de quedar-se amb un jugador menys per una expulsió a falta de 36 minuts. Va sobreviure i el ‘coming home’ i el ‘Wonderwall’ i tot això que es canta a les grades angleses va sonar una vegada més (2-3). La selecció de Thomas Tuchel passa a quarts, on s’enfrontarà a la sorprenent Noruega d’Erling Haaland.

«Ha sigut un partit boig. Però els jugadors mai van deixar de creure, mai es van rendir», va dir un exultant Tuchel després del partit. Tan boig per l’inici, endarrerit una hora per culpa del mal clima a la capital mexicana, com pel final, coronat per un Harry Kane, amb la veu aflautada fins a la caricatura que el convertirà en pastura de mems. «L’equip va trobar la manera de superar un partit en què ho teníem tot en contra, fins i tot les decisions arbitrals», va comentar a peu de gespa entre galls vocals. «He estat cantant fort», es va disculpar.

Anglaterra va posar velocitat cap als quarts de final amb dos gols en dos minuts de Jude Bellingham a falta d’un parell de revolts per al descans. Una passada de Bukayo Saka i una altra de Kane van permetre al jugador del Madrid ratificar la seva presència estructural a l’onze anglès. «Vam cometre dos errors i davant equips d’elit mundial es paguen», va lamentar Javier Aguirre, seleccionador mexicà. Julián Quiñones va calmar la inflamació abans que l’àrbitre enviés els jugadors a la caseta. S’obria de nou l’eliminatòria.

Vermella de manual

I després del descans el partit va adquirir per a Anglaterra la dimensió de gesta, de posar-se el salvavides i resistir les onades. Una entrada a deshora de Jarell Quansah, defensa del Leverkusen, amb més de mitja hora per davant, va deixar coix els seus. Targeta vermella de manual. Els anglesos van trobar alleujament amb un penal comès sobre Anthony Gordon, titular per davant de Marcus Rashford aquesta vegada, que va transformar Kane.

Alleujament curt. El mateix Kane va mesurar malament i va trepitjar una cama mexicana en àrea pròpia. Penal per a Mèxic que Jordan Pickford no va poder aturar. ¿I què va fer Tuchel? Va mirar la banqueta i va posar en joc tots els centrals que van veure els seus ulls. John Stones i Dan Burn van entrar al camp, el mateix que el lateral Djed Spence. I la consigna va ser tancar-se sense dissimulació i expressar al·lèrgia a la pilota. Ni un intent de contraatac en els 25 minuts restants. Només comptava resistir.

Mèxic va bombar pilotes sense parar sobre l’àrea anglesa i totes van ser repel·litde expeditivament. Molt defensa experimentat tenien al davant, alts com els edificis de Benidorm on es concentren i beuen cervesa sense parar els seguidors britànics. No semblava aquesta la millor manera, per a desesperació de tot Mèxic, que se’n va del seu Mundial. «Em posa trist, però no tinc res a retreure als meus jugadors. Hem fet el que hem pogut», va asseverar Aguirre.