L'espectacle del Tour arriba a Ripoll: "Passa un cop a la vida"

El Tour de França ja ha passat per Ripoll. Des del 2009 que la província no rebia la gran de les grans voltes, i si bé la Volta a Catalunya, més habitualment, o La Vuelta, l’estiu passat, ja han apropat els millors ciclistes del món a unes terres gironines acostumades a veure’ls entrenar per les seves carreteres, res, absolutament res, pot igualar-se a l’espectacle que representa el mallot groc. A Ripoll s’ha notat de valent amb tothom bolcant-se al carrer en una jornada festiva que, com bé apuntava un dels voluntaris, Quim Asensi Fernández, «es viu amb ambient de poble».

Així ha estat. Milers de persones s’han repartit pels carrers i balcons, amb el gran focus d’espectadors a la Plaça de l’Ajuntament, on en tot moment s’informava de la situació de la cursa i es punxava música per amenitzar l’espera sota l’ombra dels arbres. Arreu del poble, molts tenien la sort de poder gaudir el Tour des de la porta de casa seva... o des del garatge. Ernest Freixa explicava eixerit que, «com passen per davant de casa, s’ha d’aprofitar!», i el muntatge feia patxoca: «Fa dies que el tenim pensat, amb les cadires i les senyeres», comentava. El seu fill, Roger, esperava il·lusionat «una cosa que es veu només un cop a la vida, com diuen, i ho veiem aquí Ripoll, a casa nostra».

Casa i espectacle, de fet, han estat les paraules més repetides per tothom. Els Freixa, aficionats al ciclisme, però més «a l’esquí i el pàdel», comentaven que ho esperaven «una mica tot en general, també la caravana publicitària, els corredors... al final és veure un esdeveniment internacional a casa nostra». Just a l’altre costat de carrer hi tenien els nens i nenes del casal de l’Escola Vedruna de Ripoll, que estaven «superemocionats i emocionades», com deia la seva monitora, Èlia Palau. «Molts han portat pícnic i dinarem aquí plegats esperant que passin els ciclistes, estan molt contents, però crec que és més l’espectacle, encara són petits!», afegia mirant-se’ls somrient. Llavors tenia la mainada tranquil·la, però ha tingut més feina per controlar-la amb el llançament de llaminadures, barrets i samarretes de la caravana, amb què han gaudit de valent.

Ara bé, no tot eren ripollencs, a Ripoll. Un grup de quatre joves danesos també s’ha apropat a animar els seus compatriotes Jonas Vingegaard, «que va de líder!», com recordaven, Mads Pedersen, o Magnus Cort, el bigoti més famós del pilot, aquests dos últims escapats. William Yde, Lukas i Ida Ahrensback, i Sarah Madsen són de vacances a Platja d’Aro: «Vam veure que érem només a una hora i mitja i vam pensar que era una bona oportunitat per sentir el bon ambient i veure els ciclistes, així que aquí estem!», comentaven. Era el primer cop que venien a Ripoll, i han gaudit d’un trajecte «molt bonic, amb les muntanyes, passant per Banyoles i Olot».

D’Olot, justament, però amb bici i passant pels colls de la Cantina i Coubet, venien Eloi Arias i Anna Pérez. Han arribat d’hora, tret al cap a la plaça i, com que tenien temps, aprofitat per anar a prendre alguna cosa. Poc s’esperaven trobar «la millor taula possible», a primera línia i amb excepcionals vistes al Tour, que han esperat compartint pizza i cervesa. Feien enveja, i de la bona, però són grans aficionats de la cursa ­–«normalment seguim el Tour, sempre a França, i tenim la llet que ara està aquí!», celebraven– i, havent vingut pedalant, s’havien guanyat el privilegi.

El gaudi, també se’l tenen merescut la colla de voluntaris que s’han aplegat avui per fer possible l’espectacle del pas del Tour per Ripoll. Després d’anar rebent les indicacions necessàries al llarg de la setmana passada, avui s’han trobat a les 10 h per començar a preparar-ho tot i treballaran fins a les 17 h. «Soc d’aquí Ripoll, i sempre que s’ha de donar un cop de mà, el donem!», explicava Asensi Fernández. Tots els voluntaris estaven acompanyats d’un agent de protecció civil, i amb ell hi havia en Josep Carbonell. «El Tour és espectacle i emoció, i veure’l aquí a casa és genial», han afirmat.

Collada de Toses

Lluny queda ja aquell 9 de juliol d’ara fa disset anys, el 2009, quan Girona va aplegar, segons fonts municipals, més de 150.000 persones per la sortida de la sisena etapa del Tour. David Millar, afincat a la ciutat, va estar a punt de protagonitzar una gesta escapant-se més de 150 quilòmetres, primer acompanyat i després en solitari, però va acabar caçat a quilòmetre i mig de meta perquè guanyés Thor Hushovd, que l’any següent seria campió del món.

Llavors, pel camí de Barcelona, Quart, Llambilles, Cassà, Llagostera, Santa Cristina d’Aro, Sant Feliu de Guíxols, Tossa de Mar, Lloret i Blanes van ser amfitrions de Contador, Armstrong i companyia; i, avui, Ripoll, Campdevànol, Ribes de Freser, Planoles, Fornells de la Muntanya, Toses, Alp, Fontanals de Cerdanya i Puigcerdà ho han estat de Pogacar, Vingegaard o Evenepoel. Les grans estrelles s’apleguen al Tour, i el públic ho fa per veure’ls.

A més de Ripoll i Campdevànol, que ha acollit l’esprint intermedi, la Collada de Toses ha estat un dels altres grans nuclis d’espectadors en l’etapa. Amb les restriccions de públic a la part francesa, que ocupava els últims 40 quilòmetres de recorregut amb pujades al coll del Calvari i final a Les Angles, el port gironí s’ha omplert encara més del previst. Si els escapats i els corredors de la general l’han escalat a un ritme que cap aficionat podria seguir massa estona, impressionant qui els esperonava a peu de carretera, alguns dels ciclistes amb menys aspiracions el dia d’avui han ofert l’habitual xou amb somriures, onades i cavallets dirigits al públic.