Pogacar regala Barcelona a Del Toro

Les antigues famílies aristocràtiques regalaven dots als fills quan anaven a casar-se en forma de terres i palaus. Als ulls de Jaume Collboni, alcalde de Barcelona, apostat a les tanques com un aficionat més, Tadej Pogacar va entregar les claus de la ciutat al seu company i gregari mexicà Isaac del Toro com a obsequi avançat pels serveis que li ha de prestar en el que queda de Tour, que és tot. Abraçades al creuar la meta de Montjuïc. Només van faltar els petons. Pogacar ja començat a fer el que li dona la gana.

Va ser una relíquia en forma de victòria, en una etapa en què el Tour va volar arran de terra entre Tarragona i Barcelona, a gairebé 46 per hora, més ràpids que la caravana publicitària que va regalar milers de regals a grans i petits al trànsit per les poblacions tarragonines i barcelonines que es van entregar al compàs dels corredors. L’ambient en localitats com Vilanova o Molins de Rei, per citar-ne dues, va posar la pell de gallina.

Sol del desert

La mateixa sensació que es va emportar Del Toro, un mexicà de la Baixa Califòrnia, de 22 anys, que si no fos per la cartera podria ser cap de files a l’equip que volgués. Va plorar i va xisclar, com si li hagués agafat un atac d’alegria després de ser recompensat per Pogacar, que li va entregar les terres de Montjuïc, castell inclòs, i els monuments que no van tenir temps de contemplar, allà en la planícia, on s’aixequen la Casa Milà, el Mercat de Santa Caterina, el Camp Nou o la catedral, presentats com a joies per la televisió francesa, tresors a incorporar a l’imperi asteca de Del Toro. Llàstima que sigui gregari, perquè si no seria un altre més a incorporar-se en la lluita pel Tour.

¡Gran el Tour! ¡Gran Pogacar! ¡Glòria als herois de la ruta! Èpica als que van creuar Catalunya, amb més punxades que de costum, sota un sol més propi del desert que dels paratges mediterranis i aplaudiments per als que van resistir la fúria d’una més entre aquestes onades de calor que no es donaven tant quan Miguel Induráin, que ha estat present aquests dies per Barcelona, guanyava Tours com ara ho fa Pogacar.

Un dia ben rodó per a Pogacar, feliç i abraçat al seu company americà. A ell no li va d’una victòria, en té tantes que no caben a les cadires d’una sala de cine. Tot li va sortir de meravella. Els companys van complir, molt millor de com ho van fer dissabte en la contrarellotge per equips que va inaugurar el Tour, va obtenir la fidelitat absoluta de Del Toro i va permetre que Jonas Vingegaard seguís de líder de la ronda. ¿Per què? Perquè treu feina en la conducció del pilot a uns companys que vol cuidar i no cansar-los massa, almenys fins a l’etapa de dijous, la que passa pel sempre mític Tourmalet.

En cas de treure l’extrema fúria hauria sigut diferent. Si Pogacar ataca i obre forat, hauria arrabassat el liderat a Vingegaard. Sis segons li treu el danès, amb ell, vigilant, a la segona plaça de la general. Han passat només dues etapes i ja són a dalt, com sempre, tot i que hagin invertit les posicions, però això és molt llarg, massa per fiar-se del contrari.

Evenepoel, en la lluita

Va estar a prop Remco Evenepoel (tercer de l’etapa) com volent reivindicar-se, però amb la mateixa sensació de sempre. No pot superar Pogacar, ni a Barcelona, ni enlloc. I com si n’haguessin passat 20 en comptes de dues etapes, el flamenc ja és el tercer de la general. Juan Ayuso va estar en el grup que va entrar a tres segons dels quatre il·lustres que van lluitar pel triomf: Del Toro, Pogacar, Evenepoel i Vingegaard. L’alacantí ja és el cinquè de la taula.

Barcelona va vibrar amb els ciclistes, amb les rampes pel Club de Tir que sempre se superaven en la desapareguda Escalada. El Tour va passar pel Poble-sec, el barri de Joan Manuel Serrat, que no va venir a la meta perquè havia de cuidar els nets. Si bé l’etapa li va servir per recordar la seva joventut, quan encara no havia complert 20 anys. Un altre cop perquè tots enyoressin Pepe Pérez Francés, en sentit contrari, al seu recorregut històric quan va guanyar l’etapa barcelonina del Tour de 1965.

Aquest dilluns la Grande Boucle s’acomiada de Catalunya, un altre dia històric per a qualsevol poble premiat amb la carrera, més passió si encara és possible i amb Del Toro travessant pobles i comarques portant a sobre les joies conquerides a Barcelona.

Subscriu-te per seguir llegint