El Tour des d’una tassa de cafè

En el Tour és possible travessar mig Catalunya dins d’una tassa de cafè cargolada a un vehicle. També dins d’una maduixa gegant. O un meló. O un animal amb pinta de ferotge. O mig estirat en un llit sota una finestra de sostre. Els patrocinadors fan mans i mànigues per proporcionar espectacle a la caravana que precedeix els ciclistes. Cotxes customitzats per a l’ocasió. I, tot i així, coses igual o més pintoresques es van veure en el trajecte de Tarragona a Barcelona, segona etapa de la present edició. Deu ser que la ronda francesa atrau els comportaments més peculiars de la condició humana. No cal pas amoïnar-s’hi. Tot és entretingut i fins i tot graciós.

El Tour no són només ciclistes desfilant molt de pressa a bord de les seves lleugeres màquines. Es diu que l’entramat és tan colossal que mou unes 4.000 persones amb funcions variades d’una etapa a l’altra. Els qui són al village. Els qui circulen pel pàdoc. Els periodistes. La seguretat. Els conductors... En fi, no és qüestió de nomenar tots els oficis de la Seguretat Social, però aquí es vol deixar constància que també transporta animadors.

Les festes de la cursa

Pot ser que sigui per l’actitud alegre i juvenil del gremi, situat a bord d’aquestes carrosses de formes extravagants, que la gent que es posiciona aviat a les vores de les carreteres ja s’ho passa bé abans d’entrellucar el primer corredor. Va predisposada, si més no pel que s’ha vist en les dues primeres etapes catalanes. Multituds que aixequen els braços i criden al Vendrell i Calafell. Que salten i demanen més regals a crits a Cunit i Cubelles. Que ballen i saluden amb entusiasme genuí a Vilanova i la Geltrú i a Begues. La via catalana sobre rodes.

I després apareix un espectador que ha baixat amb un acordió. O el qui ha descarregat una bicicleta estàtica que pedala mentre toca una guitarra elèctrica. O el qui fa el pi al pas de la caravana. O els quatre amics que han plantat una taula amb un dòmino i van mirant les fitxes i la carretera alhora. I els qui han muntat un pícnic. O els qui han organitzat una paella popular, això a Molins de Rei, que no es va poder olorar des de la tassa de cafè. Llàstima. Hi ha moltes festes al voltant del Tour, malgrat la falta de misericòrdia del sol.

Baptiste és l’animador de Marcilla, un actor pèl-roig que debuta en la prova ciclista i per la veu del qual cal témer. Infatigable. A aquest ritme no aguanta pas totes 21 etapes. "Benvinguts al Tour", vocifera. Va intercanviant mitja dotzena de consignes en català i castellà amb accent francès sense deixar de ballar lligat a un arnès. Contagiós. Inocula l’esperit de la passió per la ronda francesa abans que passi Pogacar o Vingegaard. Que li apugin el sou ara.

En altres plataformes n’hi ha d’altres d’igual, que s’engresquen en els trams més poblats. Cap com l’ascens a Montjuïc, atapeïda la muntanya de mallots variats, de samarretes de futbol per efecte del Mundial i de banderes de tot l’arc de l’ONU.

Avui, partint de Granollers, la prova s’acomiadarà de Catalunya i entrarà al seu territori natural, un tercer dia que acabarà estrany. Pel fum dels incendis, a la part francesa no hi haurà públic, ni caravana comercial. Sens dubte, serà menys Tour.

Subscriu-te per seguir llegint