Bélgica goleja els Estats Units de Trump i Infantino i es mesurarà a Espanya

Espanya es mesurarà a Bèlgica, que va derrotar i va poder golejar els Estats Units de Trump i Infantino amb la presència de l’indultat Balogun, que amb prou feines va disposar d’una ocasió en el tram final d’un partit sense història que es va posar costa amunt per als de Pochettino des de l’inici. Els vuitens de final van venir grans als «yankees», que van ser un feix de nervis durant tot l’encontre, fins al punt de ser còmplices directes en el primer i tercer gol belga. Els europeus es mesuraran als de Luis de la Fuente a quarts amb una generació daurada en la davallada i un equip en què Tielemans és el seu jugador més consistent i De Ketelaere, el més fiable de cara a porteria. Una selecció, tanmateix, a la qual és molt fàcil crear-li oportunitats, tot i que amb Courtois a la porteria marcar ja és una altra empresa més complicada.

Doblet de De Ketelaere

Estats Units va arrencar nerviosa, tensa, superada pel partit davant una selecció més experimentada. El soroll al voltant de la participació de Balogun, a qui es va congelar la sanció per la targeta vermella que va veure davant Bòsnia després de la mediació del mateix Donald Trump, no va ajudar els amfitrions. Al minut, Freese va treure una mà miraculosa evitant un gol de Castagne. Però el porter estatunidenc, llicenciat en Harvard en Economia, no va poder fer res vuit minuts més tard quan un error groller dels seus companys va ser rematat a la xarxa per De Ketelaere. Estats Units continuava com un flam mentre els belgues es recomponien de la baixa d’Amadou Onana, jugador clau al seu mig del camp que se’n va anar tocat del genoll. Rudy García havia deixat a la banqueta els seus tres tenors: Lukaku, Doku i De Bruyne. Es va anar refent l’equip de Pochettino, que, sense fer res, empatava a la mitja hora a través d’una falta de Tillman que es va enverinar en tocar la barrera superant Courtois i desfermant l’eufòria de la graderia de Seattle.

Tanmateix, poc va durar l’alegria yankee, perquè dos minuts després una centrada amb música de Trossard va ser rematada de nou a la xarxa per De Ketelaere. En Estats Units continuaven desapareguts McKennie, Pulisic i l’indultat Balogun, que amb prou feines va tocar una dotzena de pilotes, mentre els «diablos rojos» estabilitzaven el partit en una primera part en què Bèlgica va xutar en deu ocasions i els locals en una, la del gol.

Gol ximple de Vanaken

Estats Units va sortir millor, amb Gio Reina per Dest, però tot se’n va anar en orris per als locals quan Freese va sortir a refusar una pilota i va cometre un error groller que Danaken va aprofitar per marcar el gol ximple del Mundial. Una jugada que enterrava els de Trump, que a més veien com Pulisic marxava lesionat. La resta del partit va ser una agonia per a una frustrada Estats Units, amb Pochettino movent la banqueta a la recerca d’una solució que no va acabar de trobar. Els belgues van acabar amb Lukaku i Doku al camp en un xoc plàcid molt allunyat de les complicades expectatives que aventuraven uns pronòstics que donaven favorits fins i tot els «yankees». I el tanc belga va arrodonir la golejada amb un altre gol que, als seus 33 anys, completa un Mundial més que decent i suma el seu tercer gol.

L’amfitriona havia pressionat en el tram final, però sense sort ni encert. Els de Pochettino s’acomiadaven deixant una sensació molt pobra el dia D a l’hora H. Estats Units ha arribat, per tant, a la mateixa instància que els altres dos amfitrions, Canadà i Mèxic, que van caure a vuitens davant Marroc i Anglaterra, respectivament. Ja no queda cap dels organitzadors i s’intueix que el Mundial ha perdut tot l’interès per a Trump o Jeff Bezos, que era a les grades de Seattle abillat amb una samarreta de la selecció estatunidenca. Al final Bèlgica va fer realitat el clàssic Yankees go home! i va evitar un duel yankee amb Espanya.