L’Argentina s’enfronta a un Egipte que ja ha fet història

L’angoixa viscuda contra Cap Verd ha esborrat l’excés de confiança que pogués sentir l’Argentina en el seu impecable trànsit pel Mundial, on compta els seus partits per victòries i la seva màxima estrella, Lionel Messi, encapçala la taula de golejadors. Dues vegades va empatar la selecció africana i un gol de córner en el minut 111 va evitar per al vigent campió l’oprobi d’arribar als penals, quan no de quedar eliminat.

La cinquena prova és Egipte, que ha empatat tres dels quatre partits, entre els quals el de l’eliminatòria de setzens contra Austràlia, a qui va superar en els penals. Els faraons han arribat més lluny que mai després d’aconseguir la seva primera victòria (contra Nova Zelanda) i passar la seva primera ronda de la història. La millor generació futbolística, els números canten, disposa de la gran oportunitat de donar un cop similar al del Paraguai, que va fer fora Alemanya, o com el de Noruega, que va expulsar el Brasil de la competició.

Messi està pletòric amb els set gols anotats en quatre partits, però el 10 d’Egipte arrossega molèsties físiques als isquiotibials. No faltarà Mohamed Salah a la cita per estrènyer la mà a l’altre capità, després de disfrutar del moment culminant de l’eliminació d’Austràlia. Va jugar els 120 minuts.

L’exdavanter del Liverpool, sense nou equip confirmat, va ser un dels que va transformar el seu penal, llançat com Panenka. "Ho vaig decidir en l’últim segon. Volia donar confiança als meus companys", va explicar després, enmig de l’emoció, plorós, i "feliç per haver escrit la història". "Era el partit d’una vida", va afirmar.

La pressió és argentina

N’hi queda un altre, com a mínim. Contra l’Argentina de Messi a Atlanta. La pressió corre de part albiceleste. Si hi ha llàgrimes, seran de decepció. L’Argentina contempla arribar molt més lluny; com a mínim, als quarts, contra el vencedor del Suïssa-Colòmbia. El camí d’aquesta part del quadro s’ha desbrossat. La semifinal seria contra el guanyador del Noruega-Anglaterra.

El conjunt albiceleste entén que no va estar en el seu millor nivell contra Cap Verd, d’aquí venen els conflictes viscuts en el partit 100 de Lionel Scaloni al capdavant de la selecció, dels quals n’ha guanyat 73. A penes és el segon entrenador que depassa la centena després de Guillermo Stàbile, que es va asseure a la banqueta en 115 partits entre 1935 i 1937. L’equip de Scaloni ha marcat 209 gols –59 tenen la firma de Messi– i n’ha encaixat sols 52, i ha celebrat un Mundial i dues Copes Amèrica.