Pogacar ja pren el control en el comiat del Tour de Catalunya

Llàstima de l’incendi al Canigó. Llàstima de les restriccions i que només es deixés passar els veïns dels pobles. Llàstima, perquè es van perdre una imatge que, igualment, no es torna a donar en aquest Tour. Tadej Pogacar va córrer per primera vegada vestit amb el jersei irisat que l’identifica com a campió del món. No ho va fer a Barcelona perquè no el pot portar en les contrarellotges i, camí de la capital catalana, des de Tarragona, anava amb el mallot de pics, perquè era el líder de la muntanya. Potser, amb la samarreta groga posada, ja no es canviarà de roba d’aquí a París. Amb Pogacar tot és possible. I només van tres etapes.

La gent no ho sap, però a Pogacar no li agrada canviar de jersei groc quan el té en propietat, prefereix que l’hi renti el seu massatgista i que no vagi a la rentadora, no fos cas que es destenyís. Són manies, cadascú té les seves i ell no n’és l’excepció. "Cada vegada que em vesteixo de groc sento una cosa especial". Especial a les Angles, com especial és Pogacar: 22 victòries d’etapa i ja 55 dies vestit amb el jersei de líder, a només cinc jornades de Miguel Induráin, tot i que el navarrès té un Tour més... De moment.

Pogacar va passejar al capdavant del Tour en el comiat català, amb la mateixa passió que els dos dies anteriors. Au revoir, Tour semblava que cridava el públic de Puigcerdà quan la cursa va entrar en territori francès. A la Molina s’hi van quedar la caravana publicitària i molts cotxes. La prefectura dels Pirineus Orientals havia demanat que el públic no es mogués de casa i que el Tour fes tot el possible per evitar la massificació. Fins i tot va prohibir fumar als afores, benaurada mesura.

Amb o sense públic, a Catalunya o ja en territori francès, Pogacar va anar a la seva. A mitja etapa, a prop de Ribes de Freser, va prendre la decisió. Se sentia bé i volia el triomf que se li va escapar per poc davant de Jonas Vingegaard a la contrarellotge inicial o la victòria que va entregar a Isaac del Toro, que als Angles va pagar l’obsequi amb el peatge d’un esforç magnànim cap al cap eslovè. El va llançar en pla campió, com si a rebuf del corredor mexicà asfixiés la resta de contrincants, Vingegaard inclòs. "Vaig haver d’emprar una força extra per guanyar", una potència que només ell té i de la qual no disposa Vingegaard per més que el persegueixi, per més que ho intenti i per molts Giros que guanyi quan Pogacar no hi és. És el millor, el que fa història i el que ja anuncia, com si portés un altaveu al manillar, que guanyarà aquest Tour. "No tinc fam de victòria perquè prenc un gel cada 30 minuts".

A Barcelona es va mostrar feliç amb el triomf de Del Toro, amb molta millor cara que la que se li va veure amb Vingegaard vestit de groc. Per tenir-ho en compte; als Angles, des del 2022, va ser la primera vegada que Pogacar va despullar el ciclista danès i li va treure la peça que distingeix el primer del Tour. Tal va ser la fúria, l’arrencada de l’eslovè, que va esgarrapar dos segons a Vingegaard. Van empatar a temps, però com que tots dos no poden ser líders de la cursa, la suma de les dues posicions aconseguides a Montjuïc li van donar el lideratge a Pogacar perquè canviés el jersei irisat pel groc.