El zero d’Unai Simón per continuar sumant

Una estadística de les milers que ja s’elaboren significava que Unai Simón només havia fet quatre aturades en tot el Mundial; és a dir, en quatre partits. Una contra Cap Verd, una contra l’Aràbia Saudita i dues davant l’Uruguai. Espanya va superar l’eliminatòria de setzens contra Àustria sense que el seu porter hagués intervingut per a res. Una animalada.

Aquelles quatre parades havien servit per batre el rècord d’imbatibilitat de la selecció espanyola (476 minuts d’Iker Casillas) i del torneig (517 minuts de l’italià Walter Zenga. El comptador va començar a Qatar, després de l’últim gol encaixat contra el Japó i els 120 minuts davant el Marroc, i va continuar contra Portugal. Però el veí ibèric li va exigir alguna cosa més. El que es pot esperar d’uns vuitens de final.

Simón va haver d’intervenir tres vegades en la primera part. Cristiano Ronaldo el va posar a prova primer; després, entre Joao Pinto i Cristiano un altre cop, en dues rematades seguides, van reclamar intervencions consecutives. El travesser el va salvar abans d’arribar al descans. Dit sigui de passada, el seu col·lega Diogo Costa també va haver de fer tres parades en la primera part.

Costa acaba amb Simón

Però el porter lus va continuar treballant després del descans. Va acabar amb cinc parades. Li’n va faltar la sisena. La que l’hauria enlairat en el mà a mà amb Mikel Merino, que se li va plantar sol, cara a cara, per batre’l en el minut 90. Diogo Costa va acabar el duel a l’àrea d’Unai Simón. I no per felicitar l’espanyol, sinó per ser un més en la rematada, contaminada per la desesperació de l’equip portuguès per esprémer el temps afegit a la recerca de l’empat.

"Els importants són els que surten de la banqueta", va voler remarcar Luis de la Fuente per reivindicar l’encert de Merino, i el de Ferran Torres, que li va filtrar la passada a l’àrea. "Perquè són ells els que fan bo el treball dels titulars i donen l’energia per culminar aquesta feina", va argumentar.

Merino va donar energia, ja que De la Fuente ja pensava en la pròrroga, però va donar molta més felicitat. "Mai t’acostumes a aquest tipus d’alegries, és un esclat d’adrenalina", confessava, recordant el gol decisiu de l’Eurocopa que va servir per eliminar Alemanya. "M’he autoespatllat els Sanfermines, però val la pena", va dir el jugador de l’Arsenal sobre les seves arrels navarreses.

"Són els petits detalls els que han marcat la diferència; així ho pensava i així ha sigut. En la primera acció que hem trobat per dins ha arribat el gol", va reconèixer Rodri, instant l’equip a continuar millorant per aspirar al títol. En defensa serà difícil millorar la feina feta amb els cinc zeros que exhibeix Simón per continuar sumant victòries.

El porter de l’Athletic no va fer cap parada més en la segona meitat, quan Espanya ja anava decantant el duel cap a l’altra meitat del camp. No va aturar perquè no hi va haver cap oportunitat de fer-ho. Bernardo Silva, un dels més baixets del camp, va rematar de cap al centre de l’àrea massa alt. Així que el zero va continuar inalterat, immòbil, a la casella d’Espanya, sustentada en la fortalesa defensiva. I el comptador es va aturar en els 608 minuts, abans d’arrencar de nou divendres.