"Cor de campió"

Quan les il·lusions semblaven esmunyir-se i començaven anticipadament els laments, mentre el desassossec feia miques els somnis de glòria, Argentina va ressuscitar davant d’Egipte i gairebé tot un país es va oblidar per uns dies del duel per deixar-se portar pel carnaval futbolístic. El crit de gol es va replicar a cada casa, cada barri, cada ciutat d’aquest país pendent del que passa al Mundial. Les crítiques van passar a l’oblit. El culte a l’heroisme individual, amb Leo Messi al capdavant, i col·lectiu, va trobar immediatament la seva feligresia.

"Cor de campió. L’Argentina estava esfondrada, però Messi la va rescatar i va capgirar un partit increïble: ¡a quarts de final!", va titular el diari La Nación. "En un partit que semblava perdut i que el va deixar al caire de l’eliminació, l’equip de Lionel Scaloni va reaccionar amb personalitat, futbol i empenta per derrotar 3-2 Egipte a l’Atlanta Stadium i avançar cap als quarts de final del Mundial".

Tant La Nación com altres mitjans escrits i televisius es van aturar en especial en el plor de Messi. No només per descriure’l. Els comentaristes i tertulians van voler vessar les seves pròpies llàgrimes de joia, que eren també la de milions d’argentins. Uns van assegurar que sempre van creure en la remuntada. D’altres van reconèixer la seva manca de fe. Tots dos es van fondre en abraçades imaginàries amb els jugadors.

Messi no va ser l’únic que va plorar sobre la gespa. Scaloni, d’emotivitat fàcil, no podia parlar al final del partit, quan va ser requerit per a la breu entrevista a peu de camp que forma part del protocol de la FIFA. "No puc aixecar la mirada, ho sento. Estic molt emocionat... ¡Quin grup de jugadors, germà! Ja està, me n’he d’anar, deixa, deixa....", balbotejava el seleccionador.

"Plora, crida, canta..."

"Cor de campió", va dir també el diari esportiu Olé. "Plora, crida, canta amb el del costat, truca als teus amics, ves a celebrar-ho tot el dia. Ni al camp sabem per on arrencar. La resiliència no es compra en una farmàcia ni es demana per comerç electrònic. L’èpica tampoc s’ensenya. Es viu. L’Argentina viu el partit. El pateix, el viu, el lluita i no es dona mai per vençuda". Olé va suggerir als seus lectors que "mai s’ha de subestimar el 10" ni pensar "que ja no dona més". La seva puntada de peu va aconseguir l’empat i després va ser qüestió d’esperar la gesta. "Si volen fer fora el campió del món del torneig, han de fer molt més".

Infobae va parlar d’una "remuntada èpica", al·ludint a l’esperit que els mateixos jugadors reivindicaven. "Tenim un grup que mai es dona per vençut", assegurava Enzo Fernández, l’autor del 3-2. La centrada va procedir de Lautaro Martínez, que va presumir de "la nova demostració de caràcter" d’un equip que compta amb un líder indiscutible que no podia reprimir les llàgrimes.

Scaloni s’havia trencat davant la televisió pública. La gran majoria dels espectadors van sentir una cosa similar. Per ara, la festa no s’ha estès als carrers. Potser passa després del pròxim partit, davant Suïssa o Colòmbia, si la sort segueix del bàndol argentí. Les publicitats no deixen d’estimular aquest ritual que va tenir el 2022 el seu punt de més paroxisme col·lectiu.

Mbappé, en el punt de mira

La victòria també va donar curs a les pitjors expressions de suposada supremacia argentina. L’anomenada "guerrilla digital" del Govern d’ultradreta va voler imposar el seu to a la festa abans i després del partit amb missatges xenòfobs i discriminatoris contra jugadors i seleccionats del Mundial. Kylian Mbappé és un dels blancs. "Quina pedra (mala sort) s’ha tornat ser negre. És culpa de Hollywood. Les advertències van ser degudament presentades", va escriure el principal assessor del president Javier Milei, Santiago Caputo.

Subscriu-te per seguir llegint