El Tour es converteix en una paella amb la victòria del danès Pedersen

Amb la calor terrible, com viure l’arribada amb una estufa al cap i les brases als peus, els xiscles del públic sembla que ressonin més fort. Però se sent el crit de Mads Pedersen, un danès que ha sigut campió del món i que guanya el dia més càlid del Tour. Amb ell arriba un noruec, Torstein Traeen, el que agafa el timó de la general, amb el permís de Tadej Pogacar.

Al quart dia va arribar la fuga consentida. A la quarta etapa es van arribar a escapar fins a 34 ciclistes. No és que hi hagués vacances en el pilot, perquè rodar 182 quilòmetres pels voltants del Pirineu amb gairebé 40º no és agradable, ni per als ciclistes ni per als espectadors. Però la fe mou muntanyes i s’havia de veure a les 9.30 del matí com ja hi havia gent col·locant cadires i després para-sols en l’últim quilòmetre de l’etapa; sis hores sota un sol de justícia. Si això no és amor al Tour que vingui algú i ho digui.

I allà hi ha els espectadors asseguts i amb cara somrient menjant-se la calor de Foix, la paella de França, com Écija ho és d’Andalusia. Per la carretera roden els Movistar. Algú els ha fet mal d’ull. Primer Iván Romeo, que s’havia de menjar el món en aquest Tour, es posa malalt i adeu-siau. Després s’indisposa Cian Uijtdebroeks, un jove belga de 23 anys, que vol ser estrella però que va arribar malparat a la cursa.

El Movistar corre a agafar una fuga i anotar-se una etapa. Han arribat al Tour sabent que Telefónica busca un segon patrocinador i no és fàcil. Eusebio Unzué, l’etern mànager, busca una solució mentre lliga fils amb la intenció de fitxar Paula Blasi.

Per això, Raúl García Pierna, fill de ciclista (Félix García Casas), de Tres Cantos, Madrid, ja porta dues fugues. La d’ahir li va servir per pujar a un podi que no existeix, la tercera plaça de l’etapa. Al seu costat hi va un nano de Jaca, Pablo Castrillo, el mateix que va guanyar dues etapes a la Vuelta 2024 quan corria al Kern Pharma. Les victòries li van obrir les portes del Movistar.

A Castrillo li entreguen el premi de la combativitat perquè no deixa d’atacar una vegada i una altra per sorprendre a la desena d’últims escapats que es juguen el triomf d’etapa. Sua la meta, les parelles es reparteixen les ampolles d’aigua com si fossin petons i abraçades. Per la pantalla gegant observen Castrillo que no es cansa de saltar perquè sap que el Lidl Trek, el conjunt de Juan Ayuso, porta tres corredors i dos d’ells hi són per ajudar Pedersen a guanyar la primera etapa d’aquest Tour. Els ajudants són Mathias Vacek, un txec que s’enganxa com una paparra a Castrillo, i Quinn Simmons, un nord-americà que sembla un pilot de Harley Davidson.

La generositat de l’astre

L’onada de calor escalfa el Tour i Pogacar decideix repartir els seus béns perquè sap que esgota massa pujar cada dia al podi. És millor arribar abans a l’hotel per molt afecte que se li tingui a la peça groga que aconsegueix Traeen, un noruec de 30 anys que va néixer en la mateixa data que Induráin, un 16 de juliol, dia del Carme.

Traeen va liderar la Vuelta l’any passat i va ser un afortunat quan un control antidopatge li va detectar alguna cosa rara al cos i no estava vinculat a l’ús de substàncies prohibides. Li van fer proves i li van diagnosticar un càncer testicular del qual va ser tractat i curat. Ara està al capdavant del Tour amb 7.53 minuts d’avantatge sobre Pogacar i Vingegaard.