¡¡¡Faleteeee!!!

"Vull fer-ho bé i que el club se’n vegi beneficiat", Sergio García dixit.

Tres o quatre frases senzilles mogudes des de les xarxes socials del club blanc-i-blau han fet excitar la pericada. ¿I per què? Pel seu ADN periquito i la seva ascendència en l’escut. El meu homònim va néixer a Barcelona el juny del 1983, un mes després del final d’una Lliga en la qual l’Espanyol va quedar novè de 18clubs: una altra temporada més a l’oficina amb la nostra habitual regularitat històrica. Tot en ordre.

Vull pensar, perquè soc català, optimista i periquito (sí, tots aquests termes en la mateixa frase), que la incorporació de Falete ha sigut una interessant feinada de Monchi, per col·locar en l’organigrama del filial una figura incontestable. Que Fortuño ha renovat fins al 2030, és gràcies a Monchi; que Iara Lacosta torna a l’equip femení, és gràcies a Monchi. I si demà apareix un pou de petroli a la porteria del gol sud de la Dani Jarque raonaré que Monchi en serà el responsable.

De la nova samarreta per a la campanya 2026-2027. Ho sento, amics de Kelme, però aquest no és el camí. Ja sé que estem parlant de gustos, i per a gustos, els colors. I, per tant, tot és subjectiu, però...

La samarreta dels 70 i 80

Per tal d’actuar de manera conseqüent, el club no ho ha gestat gens bé, perquè, si anem a totes amb la campanya Rebels d’arrel reivindicant identitat, sentiment i orígens (cosa que continuo sense entendre perquè això ho pot defensar el Burgos, l’Arenas de Getxo o el Real Unión), en el disseny de la nova samarreta no pinten res unes franges estretes i fosques com si fóssim l’enèsima refundació del Màlaga. I encara menys els pantalons negres, perquè només veig la imatge del descens a Segona Divisió amb Raúl de Tomás. Si volem ser Rebels d’arrel, ven-me la samarreta dels 70 o 80 amb tres grans franges: dues de blanques als costats i al mig la frontal de color blau marí. Això era (i és) el RCD Espanyol.