El belga que es va riure de Trump

Quan Romelu Lukaku va debutar amb Bèlgica no era major d’edat. Tampoc ho era la selecció espanyola, a qui li quedaven encara quatre mesos per ser campiona del món a Sud-àfrica aquell 3 de març del 2010. Des d’aleshores, més de 16 anys, el combinat belga no s’entén sense el seu gegant d’arrels congoleses, el seu màxim golejador històric amb una diferència abismal: després dels seus 93 gols, els següents que apareixen són els 38 de Kevin de Bruyne.

Els tres últims d’aquesta immensa llista (el rècord espanyol el marca Villa amb 59, per posar la xifra en context) han sigut en els tres partits més recents de Bèlgica en aquest Mundial. Amb la particularitat que en aquests tres partits va sortir des de la banqueta: contra Nova Zelanda (1-5) en la fase de grups, contra el Senegal (2-3) als setzens i contra els Estats Units (1-4) als quarts de final. En el debut contra Egipte (1-1), va propiciar un gol en pròpia porta als 14 segons de sortir al camp.

Indignació amb la FIFA

En l’últim partit, contra els EUA, Lukaku es va concedir el luxe de burlar-se de Donald Trump. Els belgues van arribar indignats a l’encreuament després que la FIFA li concedís al president dels EUA la insòlita amnistia del seu ariet Balogun. Després d’anotar en el descompte el quart gol de la seva selecció, el davanter del Nàpols es va dirigir al córner per imitar el característic ball de Trump. Els seus companys van secundar la mofa.

Està sent, en fi, un gran Mundial per a Lukaku, el quart ja de la seva àmplia carrera. Només va decebre, curiosament, en l’únic partit en el qual Rudi García li va concedir la titularitat, contra l’Iran (0-0). L’entrenador francès ha reservat a la llegenda el paper de revulsiu, i ha apostat pel jove Charles de Ketelaere com a nou de referència. Un escenari nou per a Lukaku, que fins fa un any acumulava una dècada llarga sent el vèrtex final de Bèlgica.

El seu repte avui (21.00 hores) contra Espanya serà el mateix: sortir des de la banqueta i mirar de perforar una porteria immaculada fins ara al Mundial. Ni un gol ha encaixat la selecció espanyola, un registre que la història anotarà en el currículum d’Unai Simón, però en el qual Pau Cubarsí i Aymeric Laporte han sigut capitals.

A ells els correspondrà frenar un davanter que potser no va arribar a les altíssimes expectatives que hi havia sobre ell, ateses les seves condicions físiques, una mola de 191 centímetres i més de 90 quilos que en plenitud tombava al xoc i depassava en velocitat qualsevol defensa. Li va faltar regularitat anotadora per donar un nivell encara superior, però està firmant una formidable carrera que va arrencar a l’Anderlecht, amb escales al Chelsea, l’Everton, el Manchester United, l’Inter, la Roma i el Nàpols, el seu club.

Es dona la circumstància que Lukaku mai ha marcat un gol a Espanya. Tot i que, sent justos, només va tenir una breu oportunitat de fer-ho. Dels seus 131 partits internacionals només un va ser contra Espanya, i va jugar tot just 23 minuts. Va ser en un amistós guanyat per la selecció (0-2, doblet de David Silva) que es va disputar l’1 de setembre del 2016 després de ser suspès uns mesos abans per l’alerta terrorista que van provocar a Europa els atemptats gihadistes de París que van tenir la discoteca Bataclan com a epicentre.

La ‘generació daurada’

Cap dels 24 convocats per Julen Lopetegui per a aquell partit vesteix ja la samarreta de la selecció, símptoma d’un relleu generacional complet que a Bèlgica encara li costa culminar. Entre altres coses, perquè els De Bruyne (35 anys), Courtois (34), Witsel (37), Meunier (34) i el mateix Lukaku (33), els últims de la generació daurada, continuen defensant el seu lloc amb arguments.

No és, en fi, aquella selecció aclaparadora que va firmar el tercer lloc a Rússia 2018, només frenada per la campiona França, però el seu acompliment l’ha col·locat a una victòria d’arribar a una semifinal, com a Mèxic 1986… precisament després d’eliminar Espanya. Avui Lukaku vol repetir-ho.

Subscriu-te per seguir llegint