El talent del bàsquet gironí emigra cap a les universitats americanes

Acabar el batxillerat és el primer gran final d'etapa. L'estiu que separa l'institut de la universitat acostuma a quedar gravat a la memòria: és temps de comiats, de primeres i últimes vegades, però també de decisions que poden marcar el futur. A Girona, cada vegada és més habitual que algunes jugadores de bàsquet decideixin fer un pas més i emprenguin el viatge cap als Estats Units per combinar estudis universitaris i esport d'alt nivell.

Aquest estiu serà el torn de Paula Acín, Júlia Fuentes i Loida Colomer. Les tres, formades al Bàsquet Girona, continuaran la seva trajectòria esportiva i acadèmica a universitats nord-americanes, confirmant una tendència cada vegada més consolidada en el bàsquet formatiu gironí. Després que la temporada passada fins a sis jugadores fessin el mateix pas, Acín competirà amb la Florida International University a la NCAA, on s'enfrontarà a la seva germana, Clàudia Acín. Per la seva banda, Fuentes jugarà a la North Central Missouri i Colomer ho farà a la Vincennes University.

Poques setmanes abans d'emprendre l'aventura, les tres jugadores aprofiten els últims dies a casa per desconnectar, pair tot el que han viscut els darrers mesos i començar a imaginar-se la nova etapa que les espera. El canvi arriba just després de tancar una etapa acadèmica i també esportiva, marcada per una temporada que Fuentes i Acín coincideixen a definir que "ens ha deixat un mal regust de boca".

Un final d'etapa fred

Per a Fuentes i Acín, el viatge també suposa acomiadar-se del club on s'han format des de ben petites. L'últim curs s'havia afrontat amb il·lusió, però els resultats no han acompanyat i l'equip ha perdut la categoria de Preferent A. "Veies com les generacions anteriors vivien experiències úniques i jugaven contra els millors equips", aclareix Acín. Per a Colomer, que es va incorporar a Bàsquet Girona a cadet, la perspectiva canvia una mica, "No ha estat brillant pel que fa a títols, però sí que m'ha ajudat a créixer".

Tot i aquest desenllaç, cap de les tres considera que el desencís final hagi fet més senzilla la decisió de marxar. "No ho crec, jo em moro de ganes de viure l'experiència, és complir un somni", "la gent que deixem aquí hi continuaran essent quan tornem", assegura Fuentes. El compromís inicial amb les respectives universitats és de dues temporades, tot i que els acords permeten posar-hi punt final abans d'hora si les circumstàncies canvien. Ara, però, totes tres tenen la mirada posada en una experiència que esperen que sigui tant exigent com enriquidora, tant dins com fora de la pista. També coincideixen en el camí per a prendre la decisió, que va ser solitari, ja que cap de les tres va demanar ajuda al club, "No em van ajudar, però ha estat perquè no ho he demanat, estic convençuda que m'haguessin aconsellat", aclareix Colomer.

Decidir el destí, un camí llarg

L'oportunitat d'anar als Estats Units ha arribat a través de la mateixa agència, PickUs Education. El procés es va accelerar a mesura que avançava la temporada i les universitats seguien de prop l'evolució de les jugadores. "Durant l'any veies que et venien a veure i s'interessaven per tu", explica Acín. Un cop formalitzat l'acord amb l'agència, les entrevistes amb les universitats van passar a ocupar el centre del procés. "En vam fer diverses", expliquen. "bàsicament, t'explicaven el programa, t'ensenyaven el campus i feien algunes preguntes bàsiques sobre que esperàvem de l'equip". Després d'aquestes reunions, va arribar el moment de prendre una decisió. Colomer ho va tenir més fàcil. "La videotrucada amb la meva entenedora sí que em fa acabar de decidir-me", explica. En aquest moment, però, cada situació és un món. "Jo tenia un acord amb una universitat, però amb una reunió posterior vaig veure que anar a Missouri m'encaixava més", explica Fuentes.

Ara, però, la il·lusió se centra en tot el que trobaran a l'altra banda de l'Atlàntic. "La meva universitat és petita, però es genera un ambient de caliu i de seguiment que fa il·lusió viure", explica Fuentes. "En el meu cas, els partits són un esdeveniment; llums, presentacions..., hi ha moltes ganes de viure-ho", diu Acín. Tampoc les espanta la competència. "Sol ser un joc jerarquitzat, la responsabilitat són per a les que porten més anys", diu Acín. Tot i això, Fuentes no amaga l'ambició. "M'encantaria poder destacar i aconseguir un transfer per saltar a la NCAA". A més. Ella comptarà amb una arma de doble fil, "seré l'única jugadora internacional", però no l'espanta "ser la jugadora diferent m'ajudarà a destacar". Acín tindrà una adaptació més amable, ja que tindrà dues companyes catalanes al vestidor.

Més enllà del bàsquet, el que també deixen enrere és el seu entorn. Famílies, amistats i anys compartits al club quedaran a milers de quilòmetres de distància. Colomer afronta aquest comiat amb un punt més de neguit. "Em fa respecte poder perdre gent per la distància". Tot i això, el sentiment general és de poca angoixa. "La gent que deixem aquí hi continuaran essent quan tornem", assegura Fuentes. Acín hi coincideix i, fins i tot, veu la distància com una manera de posar a prova els vincles que ha construït aquests anys. "Contestar un missatge no et suposa res". Somriu. Si algú deixa de ser-hi, també haurà descobert qui valia la pena conservar.

Subscriu-te per seguir llegint