Merlier s’imposa en l’esprint del final d’etapa a Bordeus

Quan encara no s’havia apagat l’eco per la gran victòria de Tadej Pogacar, sempre en groc, va arribar per fi un esprint amb cara i ulls, dels de veritat, dels d’abans, dels endimoniats, dels que es barallen fins al metro final, dels que s’ha de collar al límit i oblidar-se de tocar el fre. Un esprint de veritat, gairebé de llegenda, quan la primera setmana del Tour circulava al compàs dels velocistes. Ahir va guanyar el belga Tim Merlier, home ràpid com pocs que va sumar el quart triomf en el Tour per quatre més que ha aconseguit al Giro.

Merlier va guanyar gairebé sense oposició, un altre belga que domina els esprints com el seu compatriota Jasper Philipsen, que només va poder ser cinquè, malgrat ser favorit i comptar amb el recolzament de Mathieu van der Poel, desaparegut en el combat d’aquest Tour, massa duresa inicial perquè el net de Raymond Poulidor es llueixi a la Grande Boucle.

Molts ciclistes tenen antecedents familiars vinculats amb aquest esport. Així les coses, Merlier, per exemple, comparteix la seva vida amb l’exciclista Cameron Vandenbroucke. El seu pare, Frank, va ser una estrella del ciclisme a finals del segle passat i inicis d’aquest, però amb una vida turbulenta que va acabar en un hotel del Senegal el 2009; els triomfs el van acompanyar al mateix nivell que algun escàndol per dopatge. Només va viure 34 anys.

En l’esprint de Bordeus també hi va participar el colombià Fernando Gaviria, cap de files del Caja Rural, que retorna al Tour després dels anys en què brillava Marino Lejarreta com a líder de l’equip navarresa. Gaviria es va col·locar a prop de les tanques que protegeixen la meta per la dreta i fins i tot va semblar que guanyaria. Monumental alegria per al conjunt espanyol. Però li van fallar les forces en el moment decisiu, va quedar tancat i només va aconseguir traspassar la línia d’arribada en 14a posició. Cal intentar-ho, tot i que no surti el resultat esperat.