França, enemiga íntima d’Espanya

Amb l’adrenalina merina encara pels núvols, després d’una segona dosi extàtica servida per l’oportú mitjapunta de l’Arsenal en tot just cinc dies, a Luis de la Fuente li van preguntar a la mateixa gespa de Los Angeles per la semifinal de dimarts contra França. El més natural, vaja. I al seleccionador espanyol, enmig de l’alegria, el primer que li va passar pel cap van ser els records reivindicatius: "Som l’única selecció del món que els hem guanyat dos partits seguits, l’única capaç de guanyar-los en els dos últims tornejos".

"Si algú ha de tenir por d’algú, han de ser ells de nosaltres, que som els que els hem eliminat abans", va dir Lamine Yamal, asfaltant el camí discursivament traçat pel seu entrenador, part de la identitat d’una selecció que no defuig ni camufla mai favoritismes. L’argumentari col·lectiu és clar: França és un rival imponent, potser el que més de tot el Mundial, però Espanya no ha pas de tenir por dels Mbappé, Olise i Dembélé. No més, almenys, de la por que pugui sorgir en direcció contrària, des de l’altre pendent pirinenc.

Del gol de Lamine a un 5-4

Els enfrontaments recents, tal com va esbossar De la Fuente, solidifiquen aquesta tesi de cara a la semifinal que es disputarà aquest dimarts, a partir de les nou del vespre, a Dallas. Des que fa deu anys i dos dies França va perdre la final de l’Eurocopa 2016, amb un gol del portuguès Éder en la pròrroga, Espanya és l’única selecció que li ha guanyat un partit d’eliminació directa, sense haver de recórrer a la pròrroga i als penals. I ho ha fet en dues ocasions.

El precedent recent més recordat i celebrat és el de la semifinal de l’Eurocopa 2024 (2-1). Un preciós gol de Lamine, amb aquella paràbola des del costat dret que és marca de la casa, va servir com a caràtula d’un record que la posterior victòria espanyola a la final contra Anglaterra va convertir en icònic. Amb menys caixet però més deliri, Espanya va repetir triomf semifinalista fa tot just 13 mesos a la Nations League. Un enfrontament delirant en què la selecció espanyola es va avançar per 4-0 en 55 minuts per acabar guanyant, després de la resurrecció gal·la, per 5-4, abans de perdre la final contra Portugal.

El balanç afavoreix Espanya

Aquestes dues victòries van servir per esmolar l’avantatge espanyol en l’arxiu històric d’enfrontaments amb el veí del nord. Sumant xocs competitius i amistosos, Espanya presumeix de 18 victòries per 13 de franceses, amb 7 empats. En gols, el balanç és aclaparador (71-44), tot i que està molt condicionat per quatre golejades espanyoles d’absolut escàndol en els llunyans anys 20 del segle XX, una de les quals va ser per 8-1.

França, però, també té un lloc d’honor en la història negra de la selecció. Tres vegades van eliminar els francesos Espanya d’un gran torneig, totes amb la corresponent dosi de drama. Per sobre d’aquestes vegades, és clar, la final de l’Eurocopa de 1984 (0-2), marcada pel greu error d’un Arconada que havia fet un torneig memorable fins aleshores. Gairebé dues dècades després, a l’Eurocopa 2000, Raúl va enviar als núvols en el minut 90 un penal que hauria portat a la pròrroga (1-2) aquell duel de quarts de final.

Molt més prosaic va ser l’únic precedent de la història dels mundials. Sí, encara que sembli sorprenent, Espanya i França no s’han tornat a veure les cares en una Copa del Món. Només va passar a Alemanya 2006, quan els gals van remuntar el gol inicial de David Villa (1-3) per superar l’enfrontament de vuitens de final, que va estar a punt de costar el lloc a Luis Aragonés. Va ser el punt d’inflexió per a una Espanya que a partir de llavors va engegar la seva era daurada, de la qual França també va ser víctima, eliminada per la selecció als quarts de final de l’Eurocopa 2012 després d’un doblet de Xabi Alonso (2-0). Aquell va ser l’últim partit de la selecció francesa fins ara sense Didier Deschamps a la banqueta.

El rival més golejador

Però més enllà dels precedents, la semifinal de dimarts es presenta com l’enfrontament de les dues seleccions més sòlides i convincents fins ara d’aquest torneig, cada una amb les seves pròpies característiques. Amb 16 gols, la meitat d’ells de Mbappé, França és –abans almenys del partit disputat aquesta matinada per l’Argentina (14)– la selecció més prolífica d’aquest Mundial, mentre que Espanya presumeix de ser la menys batuda del torneig, tan sols el gol que el belga De Ketelaere va celebrar divendres a quarts de final.

"L’equip favorit absolut és Espanya; d’això no en tinc cap dubte", va deixar dit Deschamps abans que tot l’engranatge del Mundial es posés en marxa, ara ja fa gairebé un mes. "França arriba en un gran moment i hi farem front sentint-nos capaços de guanyar qualsevol equip. Ens enfrontem a una gran selecció, però nosaltres també ho som", assenyalava De la Fuente aquest divendres, ja amb els nivells d’adrenalina merina més reduïts.

Subscriu-te per seguir llegint