Merlier firma en el Tour una victòria de nassos a Bergerac

Va ser un triomf de nassos. I mai més ben dit, ja que es va aconseguir en una ciutat anomenada Bergerac, tan famosa per la mig ficció i realitat de Cyrano com per la gesta recordada de Miguel Induráin, a qui van anomenar el Tirano pels volts de 1994. El belga Tim Merlier va guanyar gràcies a un esprint fantàstic; segona victòria consecutiva en un Tour que va rodar sense alteracions pel que fa a la lluita per la general, que domina sobradament l’eslovè Tadej Pogacar.

Va ser una de les etapes més boniques en paisatges, va circular pels pobles de la Dordonya i va començar igual que el 1994 de Périgueux, quan Induráin va sotmetre tots els rivals sota la tirania de la contrarellotge. El tirà de l’esprint, en aquesta ocasió ha sigut un belga anomenat Merlier, que almenys ha tret una mica el disgust als seus compatriotes per l’eliminació de Bèlgica en el Mundial de futbol en mans d’Espanya.

Exhibició belga

El Tour estava decidit a convertir-se en un dia d’exhibició belga perquè, tret de les excepcions d’Eddy Merckx i de Lucien van Impe, per citar un parell d’estrelles, o de l’apogeu de Remco Evenepoel en l’actualitat, sempre ha destacat més com a país de rodadors, és a dir, els que es mouen per les planes, que no pas d’escaladors. Al no estar acostumats a l’alta muntanya, els millors ciclistes del país dels belgues s’atraven a les costes.

Entre llargues rectes i pocs repetjons va fugir el belga Liam Slock, que quasi aconsegueix la gesta gairebé sempre impossible de fructificar l’escapada, d’aixecar els braços i aconseguir una victòria èpica a Bergerac. Fins i tot va fer patir en els últims quilòmetres quan resistia més del compte, quan no s’acovardia pel soroll que li arribava des de darrere, més d’un centenar de corredors a 57 per hora i que de mica en mica se’l menjaven amb patates.

Va aguantar escapat fins als carrers de Bergerac, però a 1.300 metres de la meta va caure en el seu afany després de 176 quilòmetres escapat. És cruel, i molt, que t’agafin quan ja veus la pancarta amb el triangle vermell que indica que queden només mil metres. No serveix de res, èpica a fer punyetes, tot i que arribi la recompensa de ser elegit pel jurat del Tour com el combatiu del dia, que dona dret a pujar al podi, a trepitjar la mateixa passarel·la per la qual Pogacar passeja cada dia.

El Tour avança a poc a poc cap al Massís Central amb la sensació que els corredors líders, amb el fenomen eslovè al capdavant, es prenen una treva, bromes dels corredors francesos com Kévin Vauquelin cap a belgues com Evenepoel per temes futbolístics, o els noruecs de l’Uno X que pugen al podi de sortida amb la samarreta de la seva selecció de futbol i obsequien amb càntics vikings.

Però Merlier no volia treves. Si hi ha pocs esprints previstos en un Tour amb cara de muntanya vol anotar-se el màxim d’èxits possibles, tot i que arribi mal situat als últims 400 metres per efectuar una remuntada sensacional i deixar el ciclista d’Andrés Iniesta, l’eritreu Bini Girmay, sense l’opció d’anotar-se el triomf.

L’etapa d’avui va ser retallada ahir a la tarda a causa de la intensa onada de calor. De 185 quilòmetres es va passar a 155, tot i que curiosament va ser retardada la sortida i no l’arribada, que serà cap a les 17.55 hores, en un horari de màxima temperatura.