La frustració de les superestrelles gales

El dia de la festa nacional de França, les seves superestrelles van actuar com si, efectivament, fos un dia no laborable. La resta de l’equip, igual. Tan elogiada al llarg del torneig i tan reduïda en la seva tercera semifinal consecutiva de Mundial. L’Espanya coral va amagar la pilota i la França de l’opulència ofensiva es va quedar desorientada i sense bales.

Mbappé es va estancar en posicions de fora de joc. Dembélé va tocar la pilota amb la imprecisió dels anys de blaugrana. Olise es va deixar la inspiració aparcada en algun garatge de Munic. I Barcola, que va obtenir el favor de Deschamps de ser titular en lloc de Doué, es va moure sense gràcia en lloc de lliscar amb la seva verticalitat habitual. Doué, quan va sortir, tampoc va espantar ningú. Ni Cherki, el malabarista del Manchester City.

Ni un xut a porta a la primera part de França. I tres en la segona, un gairebé sense angle i els altres dos quan ja no hi havia res a fer. No hi ha dades més eloqüents que aquestes per exposar la decepció de la seva actuació com a força d’atac. Els davanters no van estar a l’altura de la seva reputació. Possiblement va ser el dia en què van trobar a faltar un mig del camp més ben assortit. No l’havien necessitat fins ara al Mundial. N’hi havia hagut prou amb alguns esbufecs.

Els van faltar línies de passada, van mancar pilotes en profunditat, van maniobrar en la foscor. En conjunt, no van saber com posar a tremolar la terra sota els peus de l’estructura espanyola, tan tremendament sòlida com tot el campionat. En el duel entre l’atac més poderós i la defensa més resistent, no hi va haver color. "No hem estat del tot fins i hem sigut menys perillosos en atac del que podríem haver sigut, amb alguns errors tècnics i passades que haurien pogut generar ocasions. S’ha d’acceptar", va admetre un Deschamps abatut.

"Els jugadors estan trencats"

Mbappé, el líder del que es preveia una gossada d’ullals afilats, es va veure empetitit entre Curbasí i Laporte. Després de vuit gols, el davanter del Madrid es va quedar en blanc i la seva sequera de títols es prolonga. I Dembélé va perdre qualsevol possibilitat de reeditar la Pilota d’Or amb una actuació molt pobra. Va semblar passar-se el partit com dubtant entre moure’s per la banda o pel mig. Espanya va desconnectar la seva connexió amb Olise i Mbappé.

Deschamps, després de 14 anys al capdavant de la selecció gal·la, anava a buscar la seva tercera final. Tenia bones cartes. No les va saber jugar i no es va acomiadar com volia del seu càrrec. Sí, tot apunta que deixarà el lloc a un altre, segurament a Zinedine Zidane. Un tancament frustrant. En els últims tres enfrontaments, el combinat espanyol ha aconseguit doblegar-li el braç.

Només li queda el partit del tercer i quart lloc. A falta d’aquest resultat, se n’anirà amb 182 partits a la direcció, amb 119 victòries, 35 empats i només 28 derrotes. Un Mundial i una Nations League com a balanç d’una era exitosa de final amarg.

"Hi ha molta decepció. Els jugadors estan trencats. Teníem grans aspiracions. Hem estat un esglaó per sota del nostre nivell. Hem tingut davant un equip que ha dominat el partit. Al final, la culpa és nostra", va admetre el seleccionador francès, poc satisfet amb l’àrbitre salvadorenc, Iván Barton.