Carla Martín, skater, campiona d’Europa i del món: "Amb esdeveniments com GRAVITEO podem tenir més visibilitat"

És una de les grans referències internacionals del freeroller skate. La patinadora catalana (Sant Quirze del Vallès, 2005) ja ha guanyat diversos títols.

Explica a les xarxes socials que quan era petita li agradaven molt els esports però que no era bona. ¿Com va arribar al patinatge?

Quan era petita vaig practicar molts esports perquè era una noia hiperactiva. Això sí, sempre he estat sobre rodes, vaig començar per patinatge, després vaig fer hoquei i la meva millor amiga feia hoquei amb mi i es va canviar a fer roller freestyle. M’ho va ensenyar, em va dir que això m’agradaria més i vaig acabar aquí , que és el que més m’agrada.

El primer any va ser complicat. ¿Què la va animar a continuar?

Quan vaig començar era petita, pesava uns quilos de més, no era gaire bona i tampoc tenia molta gent que em recolzés, però els meus pares sí, em van dir com havia de fer les coses. Hi ha hagut moments en què ha sigut més difícil, perquè un pare com a entrenador és difícil, perquè et diu les coses com són i li és igual de vegades si són bones o dolentes, però això també t’ajuda a créixer.

¿Què ha canviat en la seva vida des que és atleta d’elit?

Han canviat moltes coses. Jo tenia amistats molt diferents quan vaig començar en aquest esport. Aprens a prioritzar les amistats i la família, com organitzar el teu temps perquè ja no pots sortir tant de festa. T’has de perdre alguns moments de la teva vida perquè vols arribar a un objectiu, i de vegades has de renunciar a coses, però això no és necessàriament dolent.

Va començar l’any lesionada. ¿Què li ha ensenyat aquest procés?

La veritat és que vaig començar l’any molt malament, caient. Em vaig trencar el turmell, un lligament i pensava que la temporada s’hauria acabat, però al final no. Li he posat molta intensitat: vaig anar a fisioteràpia cada dia i m’aixecava a poc a poc a poc, fins que va arribar un moment en què el meu cap també va canviar. T’has d’oblidar que tens una lesió, que ets una esportista i que has de seguir endavant i que és igual les circumstàncies o les pedres que et trobis pel camí, sempre pots continuar.

Té molts seguidors a les xarxes socials i publica molt contingut. ¿Com es compagina això amb ser esportista professional?

Des de ben petita m’han agradat molt les xarxes socials, feia vídeos per a mi sense penjar-los i un cop vaig començar ja vaig aconseguir seguidors. Ara en tinc uns 33.000, que no són gaires, però m’agradaria tenir-ne més, i m’agrada no només per tenir seguidors o no, perquè això per a mi no significa res, sinó pel fet d’explicar a la gent com ets tu, la persona que soc.

¿Què creu que és el que més atrau al públic del seu esport?

Jo crec que el que més els agrada són els flips, perquè els ginds, que és lliscar per les rampes, crec que no ho entenen tant, però els flips es veuen molt al·lucinants, espectaculars i donen molt més espectacle.

I a vostè, ¿què l’atrapa del seu esport?

Jo crec que l’esport en si, els patins. Patinar m’aclareix la ment, la poso en blanc, no he de pensar en res que tingui al cap, se me’n van els pensaments, els dolents i els bons. I també em permet conèixer gent d’altres països, experimentar amb altres cultures...

¿Què suposa per a un esport com l’skate que se celebri un esdeveniment com GRAVITEO?

A mi em posa molt contenta perquè crec que és un esport bastant petit, de moment, i que encara ha de créixer, perquè el nostre objectiu és anar a uns Jocs Olímpics, i amb aquests esdeveniments podem aconseguir la visibilitat que necessitem.