L’Argentina deshonora Anglaterra

L’Argentina va cordar el cor a les botes i va demostrar a Anglaterra que viure amb por no és viure. En set minuts, entre el 85 i el 92, l’albiceleste es va guanyar el dret a defensar el títol mundial contra Espanya en la final de diumenge a Nova York. Un capítol final en què Leo Messi, assistent a la puntada de peu d’Enzo i el cop de cap de Lautaro, tancarà el seu increïble relat creuant-se amb la criatura que va ungir en una banyera de plàstic, Lamine Yamal.

L’Anglaterra-Argentina va néixer i va morir en una gran mentida. "És només un partit de futbol", que havia dit el seleccionador Lionel Scaloni. Els dos bàndols tenien l’estómac ple d’odi per històries insuportables per als seguidors i inassumibles per a uns futbolistes que carreguen amb un passat que no és seu: els nanos llançats a la mort a les Malvines sota la mira dels fusells anglesos, la venjança del Déu Maradona tant al cel com a la terra, o la història de culpa i redempció de Beckham, present a la llotja del circ romà d’Atlanta, i que va veure que no havia canviat res. Els pals van superar per molt el futbol en un primer acte en què els sobreexcitats jugadors de l’albiceleste, amb les envestides taurines de Gio Simeone com a metàfora, van angoixar la selecció dels Three Lions, tancada al darrere sense remei per Thomas Tuchel per si la tempesta també se l’enduia.

"¡Qui no salti és anglès!", cridaven els seguidors de l’Argentina sense que hi hagués manera d’advertir que sonaven les notes del God save the King. Ningú va fer el que Maradona a Itàlia 90, quan va tractar de "fills de puta" els tifosi que van xiular l’himne argentí. Quan els aficionats anglesos van mirar de venjar-se’n, els futbolistes de l’albiceleste es van posar a cantar com bojos, i amb els pulmons a la gola, el seu himne nacional. Messi s’esgargamellava alçant el mentó. Hi va haver un temps en què a Leo li retreien que no cantés. ¿Se’n recorden?

Aquesta sobreexcitació, traslladada després a l’instint de supervivència, va tenir continuïtat tot just començar el xoc, amb Paredes clavant-li una empenta a Bellingham, a qui avisava que, si s’acoquinava, ja no s’aixecaria. Bellingham, com Kane, va ser una ombra. Aquesta Argentina que ja havia fet de la supervivència extrema la raó de ser a Qatar, ha seguit caminant als EUA pels límits de la bogeria agafada als cops de geni de Leo Messi. Amb la seva esquerra celestial va cedir Nico un gol que li va arreplegar Pickford, i al 85 va propiciar el momentani empat fent de prologuista del gol des de la frontal d’Enzo que tot ho canviava.

Ja era una Argentina davant els nassos de Pickford, un perfecte desconegut en el dia a dia, un porter totèmic en els mundials que aquesta vegada tampoc no va poder salvar els seus. Tuchel, mort de por, s’havia proposat omplir l’àrea d’una infinitat de defenses –fins a sis, n’hi havia– perquè tocava mantenir el gol de Gordon, dimoni amb tarannà de venedor de gelats. Una vegada aconseguit l’avantatge poc després de començar el segon acte quan el nou futbolista del Barça va assaltar l’esquena de Nahuel Molina, el seleccionador alemany d’Anglaterra va obligar el seu equip a mirar l’abisme. I l’abisme, és clar, li va tornar la mirada.

Messi, que va trobar Enzo i Lautaro com a aliats, va fer caure Tuchel i una Anglaterra que fa 60 anys que està paralitzada en el seu martiri. Espanya, amb el futbol com a estendard, haurà de lluitar contra una Argentina que escapa a tota raó.

Anglaterra 1 - 2 Argentina

ANGLATERRA: Pickford (7); James (5), Stones (5), Guéhi (4), Spence (6); Rice (5); Anderson (5); Rogers (6), Bellingham (5), Gordon (7); i Harry Kane (5). Tècnic: Thomas Tuchel (1). Canvis: Konsa (3) per Gordon (m. 72); O’Reilly (4) per Rice (m. 82); Burn (3) per James (m. 82); Rashford (s. q.) per Spence (m. 96); Toney (s. q.) per Stones (m. 96).

ARGENTINA: E. Martínez (6); Molina (4), Romero (7), Lisandro (5), Tagliafico (5); G. Simeone (4), Paredes (6), Mac Allister (7), Enzo Fernández (8); Messi (9) i Julián Álvarez (7). Tècnic: Lionel Scaloni (7). Canvis: Nico González (7) per Paredes (m. 64); Otamendi (6) per Lisandro (m. 72); Montiel (6) per N. Molina (m. 72); Lautaro (8) per Tagliafico (m. 82).

GOLS: 1-0 (m. 55), Gordon; 1-1 (m. 85), E. Fernández; 1-2 (m. 92), Lautaro.

ÀRBITRE: Ismail Elfath (4), nord-americà.

T. GROGUES: Anderson, Lisandro, Romero i De Paul.

ESTADI: Mercedes-Benz Stadium d’Atlanta.