Pedro Porro, a l'elit mundial des de Girona

Nou anys abans de ser escollit el millor jugador d’una semifinal d’un Mundial, Pedro Porro corria pel carril dret del Municipal de Peralada. Hi va jugar poc, només cinc partits, però en va tenir prou per deixar tres gols, un dels quals des de gairebé mig camp. Aquell jove extremeny que començava a treure el cap al futbol s’ha convertit ara en un dels herois de la selecció espanyola, finalista del Mundial després de superar dimarts França per 0-2 amb un gol seu.

Porro va sentenciar la semifinal amb el segon gol d’Espanya, culminant una jugada col·lectiva de divuit passades amb una combinació amb Dani Olmo. Una actuació que li va valer el reconeixement com a millor jugador del partit i que va confirmar el seu pes creixent en la selecció. Espanya disputarà diumenge, 19 de juliol, la segona final mundialista de la seva història. I ell hi serà, al costat del gironí Pau Cubarsí, i de dos altres exjugadors del Girona, Álex Baena i Èric Garcia.

Entre Peralada i Girona

Abans d’arribar a la Premier League i a l’escenari més gran del futbol internacional, però, el lateral del Tottenham va passar dues temporades a les comarques gironines. El Girona el va incorporar l’estiu del 2017, quan tenia disset anys, perquè jugués amb el juvenil de Divisió d’Honor i s’anés introduint en el futbol sènior a través del Peralada, aleshores filial blanc-i-vermell a l’antiga Segona Divisió B.

El principal responsable del seu descobriment va ser Albert Síria, que aleshores dirigia el futbol de base del Girona. Síria i els responsables del planter feia mesos que seguien les evolucions de Porro, primer amb el Rayo Vallecano i després amb la selecció extremenya en el Campionat d’Espanya. A finals del 2016, el Girona va començar a negociar amb el seu representant, Toni Pla, convençut que havia trobat un futbolista diferent.

No era l’únic club que l’havia detectat. El Reial Madrid, l’Atlètic de Madrid, el Vila-real i fins i tot el Bayern de Munic s’havien interessat per aquell extrem dret explosiu i desequilibrant de Don Benito. Porro, però, va escollir el Girona. El projecte esportiu, la possibilitat d’arribar aviat al futbol professional i la relació que el club començava a establir amb el Manchester City van convèncer el jugador i la seva família.

Resultats imminents

L’aposta no va tardar a donar resultats. Porro va marcar quinze gols i va repartir trenta assistències amb el juvenil de Divisió d’Honor, unes xifres extraordinàries per a un futbolista de banda. Paral·lelament, va començar a entrenar-se amb els professionals i va debutar amb el primer equip abans fins i tot d’estrenar-se amb el Peralada. Ho va fer el 28 de novembre del 2017, en un partit de Copa del Rei al camp del Llevant.

Cinc dies més tard va jugar els seus primers minuts a Segona B. La seva participació amb el filial va ser escassa, però molt impactant: cinc partits i tres gols. Dos els va marcar al camp del Vila-real B, en una victòria per 0-3. Un va ser una acció antològica, amb un xut des de prop del mig del camp que va superar el porter local. En només 88 minuts amb el Peralada ja havia demostrat que aquella categoria se li quedava petita. Aquell Peralada-Girona B reunia diversos jugadors que acabarien arribant a l’elit. Porro va coincidir-hi amb el central uruguaià Santi Bueno i amb el migcampista sud-coreà Paik, dos futbolistes que també han acabat disputant el Mundial.

Les seves actuacions van tornar a despertar l’interès dels grans. El Reial Madrid va insistir especialment en el seu fitxatge i diverses informacions van arribar a donar per feta la seva incorporació al club blanc. Porro, tanmateix, va tornar a escollir el Girona i va renovar el contracte fins al 2022. L’estiu següent va completar la pretemporada sota les ordres d’Eusebio Sacristán i es va quedar definitivament al primer equip, que aquell curs va descendir.

Debut a Primera

Va debutar a Primera Divisió el 17 d’agost del 2018 contra el Valladolid i aquella temporada es va consolidar com a titular. Va disputar 32 partits de Lliga, ocupant sobretot el lateral dret que havia deixat lliure Pablo Maffeo, i va marcar el seu primer gol amb el Girona en un partit de Copa del Rei contra el Madrid. El descens del Girona no va aturar la seva progressió. L’estiu del 2019, el Manchester City va pagar uns tretze milions d’euros per incorporar-lo. No va arribar a jugar amb l’equip de Pep Guardiola: primer va ser cedit al Valladolid i després a l’Sporting de Portugal, on va explotar definitivament. A Lisboa va guanyar la lliga i la Copa de la Lliga, es va convertir en un dels millors laterals del campionat portuguès i l’Sporting va acabar adquirint-ne els drets.

El gener del 2023 va fer el salt al Tottenham, inicialment com a cedit, i el club londinenc el va fitxar definitivament uns mesos després. Des d’aleshores s’ha consolidat a la Premier League com un lateral de llarg recorregut, potent en atac i amb capacitat per arribar a l’àrea rival. Amb la selecció absoluta, en canvi, no havia aconseguit tenir continuïtat des del seu debut, el 2021. El Mundial ha canviat aquesta situació.