"Som el millor equip", va arengar De la Fuente als seus jugadors

Espanya jugarà la seva segona final del Mundial. De fet, la selecció va viatjar ahir a Nova York des de Dallas, en una jornada de descans i recuperació per als de Luis de la Fuente. En aquesta final, a més de poder repetir el títol del 2010 i brodar la segona estrella a la samarreta, podran batre un rècord mundial davant el guanyador de l’Argentina-Anglaterra. Perquè el triomf contra França va suposar encadenar 37 partits sense encaixar una derrota (28 victòries i 9 empats), igualant la ratxa invicta més llarga aconseguida per una selecció europea. La tenia Itàlia amb 37 partits, entre l’octubre del 2018 i el setembre del 2021, i ara l’iguala l’Espanya de Luis de la Fuente.

Rodri, el capità espanyol i el que més va córrer durant la semifinal amb 12,51 quilòmetres, va ser categòric a la zona mixta: "Avui s’ha fet el partit més complet del torneig. Hem anul·lat al rival i l’hem portat al nostre terreny. L’equip ha estat sensacional, sobretot sense pilota. I la gent que ha entrat després ha estat també impressionant. Ara cal descansar i recuperar-nos bé perquè jugarem el partit més important de les nostres vides". Thierry Henry es rendia al joc espanyol com a comentarista: "És igual si juga Baena o Nico Williams, els espanyols saben el que necessita cada jugada des que tenien 9 anys. I la pilota vola dels peus d’un jugador a un altre buscant els espais".

Mbappé, enfonsat

Davant, un Kylian Mbappé desolat admetia la superioritat espanyola. "Els hem deixat marcar el ritme. Sempre ens hem trobat tres contra dos al centre del camp i contra Espanya és complicat. Fabián i Rodri han tingut molt de temps per jugar. Necessitàvem jugar un contra un, obligar-los a córrer perquè són un equip al qual no li agrada córrer sense pilota. Quan recuperàvem la pilota, tècnicament, les primeres passades no estaven a l’altura d’una semifinal d’un Mundial. No vam jugar el partit que volíem, ni tàcticament ni tècnicament. Espanya es va mantenir fidel al seu pla de joc: un equip al qual li agrada controlar la possessió i dictar el ritme". I va admetre: "Era un somni per a nosaltres arribar a la final. Hi ha una enorme decepció. No puc expressar-ho amb paraules".

Lamine Yamal i Pedro Porro van acabar el partit esgotats, amb sobrecàrregues i alguns cops, perquè l’extrem blaugrana va ser molt castigat pels defenses gals. No obstant, De la Fuente hi restava importància: "Ja ho veurem, però tenim dies perquè es recuperin". Porro, que va ser l’MVP del partit després de marcar el seu segon gol del Mundial, confessava a Pepe Reina: "Ahir em vaig posar l ’Informe Robinson del 2010 per motivar-me. Vau ser un exemple per a tots els que som aquí ara". El lateral estava exultant: "És un somni fet realitat, la veritat que ni en els meus millors somnis. Soc molt feliç per l’actitud de l’equip des del principi. Hem fet tot el que havíem de fer. Era una selecció molt difícil. Aquesta victòria és de l’equip, donar-los l’enhorabona a tots. Sabíem que tenir la pilota ens acostaria a la final". I parlava del seu estat físic: "Ja veurem si estic per jugar. Ara mateix et diria que estic mort. Toca recuperar-se".

Enuig de Deschamps

El punt més amarg el posava Didier Deschamps i el director de comunicació francès, que, enfadat per la derrota, es negava que el seleccionador respongués en espanyol i convidava els periodistes espanyols que preguntessin a l’àrbitre. Fins i tot el mateix Deschamps va acabar assenyalant el col·legiat salvadorenc, incapaç d’admetre la lliçó que havia rebut de De la Fuente: "Si dic alguna cosa de l’àrbitre semblaré un ploraner perquè vam perdre. Però pregunto si l’àrbitre va estar a l’altura d’arbitrar una semifinal. Hi ha el penal de Digne, però no és només això. S’hi sumen totes les altres coses. Facin-se la pregunta vostès mateixos". Cherki era molt més categòric: "Ens han vençut tècnicament, tàcticament, en els duels. Ens hem sentit molt impotents al camp. Avui Espanya ha jugat com ha volgut i nosaltres, no".

Luis de la Fuente, més elegant, revelava el que va parlar amb els jugadors abans del partit. "Havíem dit que ens enfrontaríem probablement a la selecció amb els millors jugadors del món. Però ells s’enfrontarien al millor equip del món. I en aquesta semifinal el nostre equip va fer que allò difícil semblés fàcil. És difícil expressar el que sentim, però és felicitat. Aquest grup de jugadors és excepcional. Encara ens queda un pas per fer. Ser a la final és una gran responsabilitat. Ho hem d’assimilar tot".

I acabava el repàs amb l’aparició de Mikel Oyarzabal, que obria el marcador anotant de penal el seu cinquè gol en aquest Mundial: "Quan ets petit i veus un Mundial mai t’imagines ser on ets avui. Sabíem que seria complicat. Ells, amb espai i camp per davant, et poden generar perill. Però sabíem que, si teníem pilota i paciència, generaríem perill". El davanter i capità de la Reial Societat acabava advertint: "Només en queda un. Ser aquí 50 dies és complicat, però l’ambient és excepcional". La nit més dolça de la història d’una generació a la qual li va costar dormir mentre somiava amb la segona estrella que ja està tocant amb els dits.