El Tour bat el rècord d’etapa més ràpida de la seva història

Sembla que no passi res, que vagin tranquils, que rodin en to de pau i res més lluny de la realitat. El Tour va batre ahir en terres de Borgonya el rècord de velocitat en una etapa. Quina barbaritat. Quina bogeria. Fa anys hauria sigut impensable que ciclistes professionals sobre les carreteres franceses, per més colors que presentin, acabessin una etapa de 161 quilòmetres a la mitjana de 50,910 km/h, lluny de l’abast de qualsevol nova bici elèctrica posada al mercat.

L’esportista compta, però també la màquina que mou un esport que cada vegada aposta més per la sofisticació de les especialitats de motor, a dues o quatre rodes. I no és que les carreteres estiguin més ben asfaltades, per exemple, a com ho estaven en els temps en què Miguel Induráin exercia de dominador del Tour, tal com fa ara Tadej Pogacar, el que li dona un cop a l’esquena al colombià Fernando Gaviria, as dels esprints fa uns anys, i que ara prova de trobar un buit en una arribada massiva, almenys perquè serveixi al Caja Rural presumir que un dels seus amb una novena plaça ha ocupat un lloc destacat al top ten del dia.

A 30 graus

L’anterior rècord era del 1999, obra de Mario Cipollini, però es va donar un dia molt especial per carreteres amples i planes. Va bufar sempre el vent a favor, amb forta intensitat i amb temps primaveral. Ara baten el registre amb més de 30 graus després que en les etapes d’esprint de Bergerac i Bordeus se superessin els 46 km/h. El vent hi va ajudar però és que en cada etapa van rapidíssims i no és flor d’un dia com abans. S’ha de tenir molta moral per escapar-se. Ho va fer Nélson Oliveira, un dels ciclistes més valorats per la seva experiència en el Movistar. Porta nou Tours disputats, 10 Vueltas i 4 Giros. I es va escapar durant 143 quilòmetres el dia que els perseguidors anaven més ràpids que mai. Així ni tan sols arribaria Pogacar si l’hi proposés.

Va guanyar el noruec Soren Waerenskjold, que va arrencar en l’esprint final gairebé tan veloç com la plusmarca batuda a Nevers. Va ser una arribada estranya per la manera de disputar-se la baralla per la victòria. Un fet curiós s’està produint en aquest Tour. La zona de seguretat en arribades massives ja s’ha establert a cinc quilòmetres de la meta i sembla que hi hagi una espècie de pacte entre els quals es juguen les castanyes a la general. Abans, els líders, moltes vegades menys destres que els velocistes i els seus llançadors, es posaven als esprints per no veure’s tallats davant qualsevol contratemps. I sempre n’hi havia un que queia. Ara se’n van darrere, donen cops als que lluitaran per la victòria i s’obliden de riscos, que ja es llancen prou ràpidament en els descensos. Tots al darrere, es diguin Pogacar, Vingegaard, Evenepoel, Ayuso o Seixas.

Classificacions

Onzena etapa

1. Waerenskjold (Nor/Un).. 3.10.06 h.

2. O. Kooij (PB/Dec)........................ m.t.

3. J. Philipsen (Bèl/Alp).................. m.t.

4. M. Fretin (Bèl/Alp)........................ m.t.

5. H. Artz (PB/Cof)............................ m.t.

General

1. T. Pogacar (Esl/UAE)... 39.25.08 h.

2. J. Vingegaard (Din/Vis) a 3.36 min.

3. R. Evenepoel (Bèl/RB).. a 4.06 min.

4. J. Ayuso (Esp/Lidl)....... a 4.22 min.

5. P. Seixas (FRA/Dec)..... a 4.35 min.