Merlier esquiva una caiguda i obté el seu tercer triomf a l’esprint

Els caps fan bé a posar-se al darrere i a desentendre’s de tot quan queden només cinc quilòmetres i no hi ha cap altra lectura que un esprint massiu. Allí estan protegits. Davant, els pèls de punta. Per un dia que Fernando Gaviria, el velocista colombià del Caja Rural navarrès, va creure possible recompensar els seus amb una fantàstica victòria, va fer l’afilador, va tocar la roda del rival, va caure i es va formar un embolic de mil dimonis: ossos per terra, sang als genolls, cames i espatlles.

Gaviria va acabar amb la clavícula esquerra trencada, retirada inevitable. El vencedor va ser Tim Merlier, del Soudal, que amb la d’ahir va sumar la seva tercera victòria d’etapa en aquesta Grande Boucle. Tots sabien que a Chalon-sur-Saône era l’última ocasió abans de començar a pujar muntanyes, almenys fins dimecres vinent. Ho tenien clar Merlier, l’accidentat Gaviria, els que van caure al seu costat i els que van patir la derrota davant el potencial de l’esprínter belga, com Jasper Philipsen i Bini Girmay. Van lluitar perquè per a ells guanyar un esprint en el Tour és el màxim, recompensa en el terreny personal i en el futur a l’hora de negociar un contracte.

Van sortir a les portes del circuit automobilístic de Nevers Magny Cours, a pocs quilòmetres de la ciutat, on es troba el cos incorrupte de Bernadette, en una capella, petita i vestida de monja, i amb el misteri de com es conserva un segle i mig després de la seva mort per tuberculosi.

Temor pel vent

Amenaçava pluja i van caure quatre gotes, no més; però el dia era plomís. "Caldrà estar atent al vent", advertien des de les files del Lidl Trek, l’equip de Juan Ayuso. De vent no en va haver gaire, la veritat, però, sí, feina dels escuders del ciclista espanyol que també s’esforcen per reforçar Mads Pedersen al capdavant de la classificació per punts, el mallot verd, que tant agrada als velocistes. El ciclista danès i company d’Ayuso supera Girmay en 40 punts i en té 50 més que Merlier, que no s’embolica en baralles per vestir de verd i se centra a guanyar etapes. En això ja ha empatat amb Pogacar. Tres victòries per a cada un.

Merlier passarà avui a la rereguarda, tal com va fer al Pirineu i al Massís Central. Les muntanyes no s’han aixecat per a ell. Es troba en la taula en el lloc 165 a gairebé tres hores de Pogacar. Ha estat competint tres hores més que l’astre eslovè, tot i que a un ritme assossegat a la muntanya per suar poc amb aquesta calor que tant costa digerir. El termòmetre ha baixat uns graus, però continua sent un turment pedalar en aquestes condicions. Potser per això van al màxim, més ràpid que mai, camí de convertir-se en el Tour més veloç de la història, perquè, si en una etapa plana com la de dimecres van superar la mitjana de 50 km/h, a Chalon-sur-Saône no es van quedar curts i Merlier triomfa a una mitjana de 49 km/h. En les etapes de muntanya, la mitjana està sempre per sobre dels 41km/h.

Avui es comença a pujar pel Ballon d’Alsace, la primera muntanya que va afrontar el Tour, el 2005. El Pirineu es van estrenar el 2010, i els Alps, el 2011, quan es va passar pel Galibier. Deien els pioners del Tour que el Ballon d’Alsace tallava el singlot quan es pujava en bici. Amb el cim a 30 quilòmetres de Belfort, hi haurà temps per reaccionar o per fer-la grossa.

Classificacions

12a etapa

1. T. Merlier (Bèl/Sou)........3.38.53 h

2. O. Kooij (PB/Dec)......................m. t.

3. J. Philipsen (Bèl/Alp).................m. t.

4. B. Girmay (Erit/NSN).................m. t.

5. M. Fretin (Bèl/Cof)....................m. t.

General

1. T. Pogacar (Esl/UAE)....43.04.01 h

2. J. Vingegaard (Din/Vis)...a 3.36 m

3. R. Evenepoel (Bèl/RB).....a 4.06 m

4. J. Ayuso (Esp/Lidl)............a 4.22 m

5. P. Seixas (Fra/Dec)..........a 4.35 m