La final del Mundial es juga al menjador de casa: el conflicte d’interessos de les parelles hispanoargentines
Famílies amb vincles argentins i espanyols viuen la rivalitat futbolística amb un doble sentiment de pertinença i d’afecte

A l'esquerra, la Yanina i l'Andrés, a la dreta, la Yurema i el Marco / Redacció Levante-EMV / Cedides per Yanina Vega i Yurema Muñoz
Kevin Contreras
Passar a menjar asado en lloc de paella o substituir un sopar d’entrecot per una milanesa és la realitat de molts espanyols que comparteixen la seva vida amb persones arribades de l’Argentina. Aquest cap de setmana, la final del Mundial que enfrontarà Espanya i l’Argentina es jugarà en molts altres llocs més enllà del terreny de joc. Un d’ells seran els menjadors de les llars on conviuen moltes parelles hispanoargentines, que des de dimarts viuen amb la broma constant del b i amb les ganes que arribi diumenge per saber quin dels dos serà el campió del món durant els pròxims quatre anys.
Aquest conflicte d’interessos, més que separar cada membre de la parella en bàndols diferents, està acostant posicions entre els dos rivals que es disputaran el títol mundialista diumenge vinent a partir de les 21 hores. Una actitud d’agermanament i fraternitat que està guanyant terreny a la rivalitat, però sempre amb un fort suport cap al país que marca el sentiment de pertinença.
Espanya contra l’Argentina entre els joves
Són molts els joves que arriben des de Llatinoamèrica a Espanya per buscar un lloc on viure i establir-s’hi de manera gairebé permanent. Yurema Muñoz és una d’elles. Va arribar fa dos anys i mig i, gairebé des del primer moment, Espanya es va convertir en aquell lloc que necessitava per viure. Forma part de la seva «segona llar», un país que la va acollir, que s’ha convertit en casa seva i que ha estat una de les claus de la seva millora personal. «Espanya m’ha ajudat a conèixer-me millor, a fer molta introspecció. Aquí he viscut coses que mai no hauria imaginat», afirma.
Va ser aquí també on va conèixer en Marco, la seva parella actual, amb qui gaudeix tant dels partits de la seva selecció com dels del combinat espanyol. «Ens ho passem bé perquè ens punxem mútuament. No ho fem amb mala intenció; ens alegrem molt quan qualsevol de les dues seleccions va guanyant, però abans ens alegràvem més i ara és més personal», confessa la parella. Un Mundial que, més que separar els més joves, els està oferint un motiu per reunir-se.
Un sentiment compartit en què tant la victòria d’Espanya com la de l’Argentina poden arribar a alegrar diverses persones. «Jo miraré el partit amb la samarreta de l’Argentina, però si guanya Espanya em posaré la meva samarreta d’Espanya i sortiré a celebrar-ho. L’Argentina és el país on vaig néixer, però Espanya és on trio ser», assegura l’argentina, que desitja que el seu país d’origen sigui el que aixequi el títol per segona vegada consecutiva, però a qui tampoc no li sabria greu que fos Espanya qui s’endugués la victòria setze anys després de la primera.
Pare espanyol, mare argentina, fill indecís
Un altre cas semblant és el de la Yanina i l’Andrés. Ella és argentina, va arribar fa 25 anys i ja fa nou anys que va conèixer qui avui és el seu marit i el pare del seu fill petit. L’Andrés viu la final amb més intensitat, fins al punt que mirarà el partit tot sol, pel seu compte, mentre que la Yanina el veurà envoltada de la seva família i dels seus fills. Ella és més flexible amb el tema, no dona tanta importància al partit, però vol que guanyi l’Argentina: «Per a mi, la final va ser contra Anglaterra. Ara mateix m’és igual que guanyi Espanya o l’Argentina», explica.
Dins la família també es nota la divisió. Ella prefereix l’Argentina, ell no contempla que Espanya pugui perdre, i després hi ha els fills. El gran, fill només d’ella i de 20 anys, ho té clar: vol que guanyi l’Argentina i no es planteja cap altra opció. En canvi, el petit, fill en comú que tenen des de fa sis anys, no ho té tan clar. «El petit anava amb Espanya, però després del partit contra Anglaterra ha decidit que vol que guanyi l’Argentina. Potser diumenge tornarà a canviar d’opinió», comenta la parella. Un cop dur per a l’Andrés, que va rebre la notícia que es quedava sol a casa el dia del seu aniversari.
La final serà molt més que un simple partit de futbol per a totes aquelles persones que comparteixen temps amb els qui diumenge seran els seus rivals. Un enfrontament que només durarà fins que un dels dos equips aixequi el trofeu.
Subscriu-te per seguir llegint
- Quique Álvarez: 'Tsygankov estava convocat i no ha volgut canviar-se
- Una gironina al terratrèmol de Colòmbia: «No ens podíem creure que allò fos real»
- Girona-Leganés (1-1): Abel Ruiz evita una plantofada de realitat per començar
- L’avís d’un expert en seguretat sobre un hàbit molt habitual: «No deixis la clau posada al pany a la nit»
- Grava sense saber-ho els últims instants de la seva parella: el vídeo d’una mort que sacseja les xarxes
- Girona acumula més de 14.000 habitatges nous sense vendre
- La UdG apareix per vuitè any consecutiu en el rànquing més prestigiós del món
- Desconfiança entre els comerciants del Barri Vell de Girona per la gestió de les papereres