"Qualsevol persona està convidada a veure els partits"

"Estàvem convençuts que ompliríem qualsevol plaça i espai per animar la selecció". Amb aquesta seguretat narra els inicis de Barcelona con la Selección un dels seus fundadors, Alberto Giral, de 31 anys. Fa just una dècada un grup de joves va fundar una associació per complir dos objectius: recuperar les pantalles gegants per veure els partits d’Espanya a Barcelona i aconseguir que la Roja tornés a disputar un partit a Catalunya. Amb orgull, l’Alberto i el Manel poden dir que ho han aconseguit.

El destí ha volgut que la celebració d’aquests deu anys es culmini amb una final mundialista, la segona en tota la història de la selecció espanyola. I com no podia ser de cap altra manera, aquesta plataforma amb milers de seguidors a les xarxes organitza un esdeveniment per veure el partit en comunió, amb el desig d’aconseguir aquest segon títol tan desitjat. "Jo em tatuo la data de la final i les dues estrelles, però molt petit, aquí al peu", s’aposta Pablo Cortit, que només tenia 3 anys quan Casillas va aixecar el trofeu per primera vegada a Sud-àfrica 2010. "No recordo res", confessa.

Els fundadors de Barcelona con la Selección creuen que va sent hora de deixar pas als més joves, amb noves idees i l’ambició renovada. "La casa ja està construïda, ara falta que la decorin, li posin jardí, piscina i el que vulguin", comenta entre rialles el Manel, de 35 anys. De fet, Álvaro Corral, que aquest juny ha acabat quart de l’ESO, s’ha afegit al projecte per ampliar-lo des de les escoles: "Contacto amb dos o tres alumnes de cada escola i amb el bocaorella van portant els seus amics", detalla el jove de 16 anys. Al llarg d’aquesta dècada les han passat de tots els colors, amb moments especialment difícils en els seus inicis. "Vam començar amb molta il·lusió fent la sol·licitud a l’Ajuntament per muntar les primeres pantalles gegants. No se’ns va contestar i les vam posar de totes maneres".

Aquella acció va tenir les seves conseqüències: "Amb l’associació tot just muntada entre quatre amics, de sobte, una multa de 12.000 euros per començar", detalla Alberto Giral. Mitjançant un finançament col·lectiu, van aconseguir recaptar els diners per pagar la multa. Un cop dur, però que els va fer comprendre que molta gent els donava suport.

Un suport que també van mostrar alguns advocats, especialment després de l’agressió de cinc individus a la Ruth i la María Rosa, dues companyes de l’associació. Va passar també el 2016, quan promocionaven els seus esdeveniments en una carpa. "Amb el temps s’ha demostrat que cap dels nostres esdeveniments ha portat problemes, ens hem guanyat una fama positiva", assegura l’Alberto.

"Sempre ens hem mantingut al marge de la política. En els nostres esdeveniments hem convidat tots els grups polítics", assegura l’Alberto. "Com a exemple, el 2014, el fill d’Artur Mas venia a les trobades que fèiem, abans que comencés oficialment el projecte", explica el Manel, mirant de fer veure que tothom pot animar la selecció. "Qualsevol persona està convidada a veure els partits amb nosaltres, però tampoc s’ha de forçar ningú, és una cosa que neix dins de cada un", diu Pablo Cortit.