Catalunya és el motor d’Espanya: nou representants entre els 26 finalistes

Mai hi ha hagut una selecció espanyola més catalana que l’actual. Ni tan sols la de Sud-àfrica 2010, en què estava tan arrelada l’hegemonia del Barça i de l’estil de joc implantat per Johan Cruyff a La Masia. Malgrat que Catalunya representa al voltant del 16% de la població d’Espanya, la seva quota en la selecció que busca aquesta nit el seu segon Mundial s’eleva fins al 34,6%.

Nou dels 26 convocats per Luis de la Fuente van néixer a Catalunya. Un d’ells, Pau Cubarsí (Estanyol), ho va fer a la província de Girona i la resta són originaris de Barcelona. A la capital van néixer Víctor Muñoz (Nou Barris) i David Raya (criat a Corbera de Llobregat); el Baix Llobregat va ser el bressol d’Eric Garcia (Martorell) i Lamine Yamal (Esplugues de Llobregat, criat al barri de Rocafonda a Mataró); el Maresme, el de Marc Cucurella (Alella); el Vallès Occidental aporta Marc Pubill i Dani Olmo (Terrassa); i del Bages prové Joan Garcia (Sallent).

Tres catalans més al Mundial

Com a curiositat, en aquest Mundial hi ha hagut tres catalans més. Ismael Saibari (Terrassa) i Ayoube Amaimouni (Vic) van defensar la samarreta del Marroc, mentre que Roberto Martínez (Balaguer) va exercir de seleccionador de Portugal. I una altra curiositat és que a la final hi haurà un jugador nascut a Espanya defensant la samarreta de l’Argentina: Nico Paz (Santa Cruz de Tenerife).

Tornant a la selecció espanyola, la representació catalana d’aquest Mundial és la més gran de tota la història. El rècord fins ara eren els set futbolistes del Mundial 2010 (Valdés, Piqué, Puyol, Capdevila, Xavi, Busquets i Cesc). Dues dècades abans, Espanya es va presentar a Itàlia 1990 per primera i única vegada en la història sense cap futbolista nascut a Catalunya. En l’última edició, Qatar 2022, sis van ser els representants: Raya, Eric Garcia, Balde, Jordi Alba, Busquets i Dani Olmo.

El rècord d’Euskadi

Tot i que la xifra de catalans en aquest Mundial és molt voluminosa, no representa el rècord històric, ni en números absoluts ni en percentatge. Aquesta fita segueix en mans del País Basc, que a Itàlia 1934, el segon Mundial de la història i el primer en què va participar la selecció espanyola, va tenir 10 representants entre els 22 convocats pel també basc Amadeo García de Salazar. És a dir, pràcticament la meitat de la convocatòria era basca. En termes percentuals, però, tenint en compte que abans hi havia 22 convocats i ara n’hi ha 26, sembla una xifra inassolible.

Després de Catalunya, Andalusia (Fabián, Gavi i Baena) i Euskadi (Simón, Zubimendi i Oyarzabal) són les comunitats més representades en aquesta selecció, amb tres homes cada una. Dos futbolistes aporten Canàries (Yeremy Pino i Pedri), Comunitat de Madrid (Llorente i Rodri), País Valencià (Ferran i Grimaldo) i Navarra (Williams i Merino). Amb un sol representant hi apareixen Extremadura (Pedro Porro), Galicia (Borja Iglesias), l’Aquitània francesa (Laporte) i La Rioja, terra del seleccionador Luis de la Fuente. En total són 10 comunitats i una regió francesa representades, comptant el tècnic.