Catalunya és el motor principal de la selecció

No hi ha hagut mai una selecció espanyola més catalana que l’actual. Ni tan sols la de Sud-àfrica 2010, en què estava tan arrelada l’hegemonia del Barça i de l’estil de joc implementat per Johan Cruyff a la Masia. Tot i que Catalunya representa al voltant del 16% de la població d’Espanya, la seva quota a la selecció que busca aquest vespre el seu segon Mundial s’eleva fins al 34,6%.

Nou dels 26 convocats per Luis de la Fuente van néixer a Catalunya. Un, Pau Cubarsí (Estanyol), va néixer a la província de Girona i la resta són de Barcelona. A la capital hi van néixer Víctor Muñoz (Nou Barris) i David Raya (criat a Corbera de Llobregat); el Baix Llobregat va ser el bressol d’Eric Garcia (Martorell) i Lamine Yamal (Esplugues de Llobregat, criat al barri de Rocafonda a Mataró); el Maresme, el de Marc Cucurella (Alella); el Vallès Occidental aporta Marc Pubill i Dani Olmo (Terrassa); i del Bages procedeix Joan Garcia (Sallent).

Tres catalans més

Com a curiositat, en aquest Mundial hi ha hagut tres catalans més. Ismael Saibari (Terrassa) i Ayoube Amaimouni (Vic) van defensar la samarreta del Marroc, mentre que Robert Martínez (Balaguer) va exercir de seleccionador de Portugal. I una altra curiositat és que a la final hi haurà un jugador nascut a Espanya defensant la samarreta de l’Argentina: Nico Paz (Santa Cruz de Tenerife).

Tornant a la selecció espanyola, la representació catalana d’aquest Mundial és la més gran de tota la història. El rècord fins ara eren els set futbolistes del Mundial 2010 (Valdés, Piqué, Puyol, Capdevila, Xavi, Busquets i Cesc). Dues dècades abans, Espanya es va presentar a Itàlia 1990 per primera i única vegada en la història sense cap futbolista nascut a Catalunya. En l’última edició, Qatar 2022, sis van ser els representants: Raya, Eric Garcia, Balde, Jordi Alba, Busquets i Dani Olmo.

Tot i que la xifra de catalans en aquest Mundial és molt voluminosa, no representa el rècord històric, ni en nombres absoluts ni en tant per cent. Aquesta fita continua en mans del País Basc, que a Itàlia 1934, el segon Mundial de la història i el primer en què va participar la selecció espanyola, va tenir 10 representants entre els 22 convocats pel també basc Amadeo García de Salazar. És a dir, pràcticament la meitat de la convocatòria era basca. Percentualment, ja que abans hi havia 22 convocats i ara n’hi ha 26, sembla una xifra inabastable.

Després de Catalunya, Andalusia (Fabián, Gavi i Baena) i el País Basc (Simón, Zubimendi i Oyarzabal) són les comunitats més representades en aquesta selecció, amb tres homes cadascuna. Dos futbolistes aporten les Canàries (Yeremy Pino i Pedri), la Comunitat de Madrid (Llorente i Rodri), el País Valencià (Ferran i Grimaldo) i Navarra (Williams i Merino). Amb un sol representant apareixen Extremadura (Pedro Porro), Galícia (Borja Iglesias), l’Aquitània francesa (Laporte) i La Rioja, terra del seleccionador Luis de la Fuente. En total són 10 comunitats i una regió francesa representades, comptant el tècnic.

Subscriu-te per seguir llegint