Un heroi per a Rocafonda

A Rocafonda, malgrat la calor, el futbol es juga a cada racó. Però aquests dies totes les converses giren al voltant d’un sol nom: Lamine Yamal. El barri de Mataró on va créixer el jove futbolista viu amb gran expectació la cita. Al cor de Rocafonda, on s’alça el mural dedicat al davanter del FC Barcelona, al costat del camp municipal en què desenes de nens continuen donant puntades de peu a la pilota sota el sol de l’estiu, els veïns comparteixen una mateixa il·lusió: veure el noi que va sortir dels seus carrers aixecar la Copa del Món.

L’alcalde de Mataró, David Bote, assegura que la ciutat viu aquest moment amb una barreja d’"orgull i agraïment". Orgull perquè Lamine "és un referent permanent per a Mataró", i agraïment perquè, malgrat la fama mundial, "no oblida d’on ve". El gest de lluir fa uns dies una diadema amb el nom de Rocafonda va ser, segons l’alcalde, "una mostra molt positiva". "És una llum, un far que continua marcant un camí i que no s’oblida dels seus", resumeix.

Assegut en un banc del barri, Lioua no amaga l’emoció i comparteix l’opinió del regidor. "És un orgull veure un paisà meu jugant amb la selecció i ara amb opcions de guanyar un Mundial", explica. Per ell, Lamine "és el millor jugador del moment" i, malgrat les crítiques que rep, "sempre respon sobre el camp". Però, sobretot, destaca el que representa per als més petits. "Ara mateix és un heroi per a tots els nens i un orgull per a tots els marroquins", afirma. Confia plenament en la victòria d’Espanya i només li demana una cosa: "Que continuï venint al barri quan pugui, perquè dona molta alegria als nens".

Al Campus Solidari de la Federació Catalana de Futbol, que aquests dies reuneix desenes de joves a Rocafonda, el delegat de la federació al Maresme i responsable del campus, Mohamed El Gaadaqui, considera que la figura de Lamine transcendeix el mateix barri. "Ha de ser un referent per als joves de Rocafonda, però també per a tota la comarca", assenyala. Per a Gaadaqui, el futbol representa "integració, amistat, esforç i família", i recorda que després de la classificació d’Espanya per a la final molts veïns van sortir espontàniament a celebrar el triomf pels carrers del barri.

Entre ells hi havia Saeed, jubilat i veí de Rocafonda des de finals dels anys vuitanta. Va arribar a Espanya el 1988 i assegura que viurà la final amb la mateixa il·lusió que qualsevol aficionat. "Vull que guanyi Espanya. Visc aquí i aquest és el meu país", explica. Està convençut que Lamine marcarà a la final. Assegura haver notat com el barri ha canviat des que el davanter es va convertir en una estrella internacional. "Ara ve molta més gent. Les famílies i els nens omplen cada dia el camp".

Subscriu-te per seguir llegint