Pogacar provoca una altra destrossa i Seixas agita

Era un dia en què se sentia la por en l’ambient. Però ell, com sempre, va anar a guanyar i sortir dels Vosges més groc si podia ser. A Mulhouse, la segona ciutat de França amb més museus, un descampat servia com a aparcament dels autobusos i al de Tadej Pogacar era on més gent es reunia. Impossible veure’l. A tot estirar l’al·licient estava a fotografiar la seva bicicleta.

Un guàrdia de seguretat del Tour, muntat en bici, es va acostar a la zona delimitada. La va obrir i va anar al rescat de l’eslovè. "¡Obrin pas, sisplau!", cridaven els vigilants de la carrera. I ell en va sortir somrient: armilla de gel tapant la peça més preuada del Tour i una tireta al nas, groga com el jersei que vestia. Mentre es dirigia al podi una cridòria col·lectiva per on passava acompanyava el seu lent pedaleig, l’únic instant en què una persona normal podria seguir la seva bicicleta.

Uns aficionats mexicans cridaven entre banderes del país "¡Torito, Torito!", en honor a Isaac del Toro, l’escuder de Pogacar, i que va fer segon. Es mengen i es cuinen el Tour, tot i que entre els condiments sorgeix Paul Seixas perquè França embogeixi i perquè Juan Ayuso pateixi.

A la sortida, els pares del ciclista espanyol amb prou feines el poden veure. O saluden el fill o es perden l’arribada als Vosges. Decideixen partir veloçment. Els mecànics netegen de pols les rodes. Tots saben la que s’embolicarà a la via verda, el carril bici de poc més de cinc quilòmetres que condueix al cim de Haag, a sis quilòmetres de la meta, com al·licient a un circuit per les pilotes d’Alsàcia, testimonis de tants embolics i baionetes entre francesos i alemanys.

Si fa un segle hi va haver guerra, ara hi ha pau. "Ha sigut inoblidable la calor del públic i només he pogut donar-los les gràcies amb un gran espectacle", confessa Pogacar després d’aconseguir la quarta victòria, que potser no és l’última. El públic vibra quan els ciclistes passen a mil·límetres per la via verda de Haag i molt més quan veuen Paul Seixas a l’atac. Encara no pot amb Pogacar –tot arribarà–, però sí amb Vingegaard, que respon amb timidesa al demarratge guanyador de Pogacar, a 1,6 quilòmetres del cim de Haag. Des d’aquell instant ja se sap qui guanyarà l’etapa.

Ayuso, a la sortida de Mulhouse, saluda i dona les gràcies quan se li desitja sort en l’etapa. Surt del bus en companyia de Carlos Verona, amb qui ha s’avé molt bé. Amb ell i amb tot l’equip Lidl-Trek. Sembla que no és el seu millor dia, però resisteix i allà segueix en la baralla pel podi i per aquest mallot blanc que Seixas li arrabassa per tres segons. Saltaran d’aquí a París més que espurnes en la lluita pel jersei que identifica el millor jove menor de 25 anys que per la peça groga.

Un port infernal

Seixas el lluirà avui animat per milers de seguidors que li donaran suport en els 11 quilòmetres de pujada al debutant Plateau de Solaison, un infern en flames, un port que ha vingut al Tour per quedar-s’hi i d’on sortirà possiblement una general que no s’assemblarà en res a la d’ara, tret de l’ocupant de la primera plaça de la general.

Mulhouse no fa olor de tragèdia sinó d’un dia gran de ciclisme en què li dona vida a una fuga encapçalada pel corredor Richard Carapaz. Només serveix d’actuació, com si fos un bon teloner en el concert d’un grup mediàtic. S’ho menja Vingegaard, vestit amb un jersei de llunes, líder de la muntanya, deixat per Pogacar. L’eslovè li cedeix el control de la pujada, fins que ataca.

Pogacar guanya divertint-se, com si jugués. Se’l veu més feliç que l’any passat quan va acabar el Tour més esgotat de cap que de cames.

Classificacions

14a etapa

1. Tadej Pogacar (Esl/UAE) 4.00.07 h.

2. I. Del Toro (Mex/UAE) a 38 s.

3. Paul Seixas (FRA/Dec) a 38 s.

4. J. Vingegaard (Din/Vis) a 44 s.

5. R. Evenepoel (Bel/R. Bull) a 48 s.

General

1. Tadej Pogacar (Esl/UAE) 51.18.28 h.

2. J. Vingegaard (Din/Vis) a 4.30 min.

3. R. Evenepoel (Bel/R. Bull) 5.04 min.

4. Paul Seixas (FRA/Dec) a 5.19 min.

5. Juan Ayuso (Esp/Lidl) a 5.22 min.