Blanes esclata d'eufòria amb la victòria de la selecció

Al Racó d’en Portes de Blanes s’estava jugant un altre partit molt abans que l’àrbitre xiulés l’inici del partit. Un reguitzell de banderes, cares pintades, samarretes de la selecció espanyola i fins i tot perruques reflectien un ambient de festivitat que no va minvar en els més de 120 minuts que la pilota va estar en joc. Cap a un miler de persones van tornar a respondre a la convocatòria de Juan “El Mákina”, propietari del bar La Costa, que, de nou, va transformar Blanes en la graderia espanyola del MetLife Stadium per viure la final del Mundial. I, és clar, després de tant de patiment, el gol de Ferran Torres a la pròrroga va suposar un alliberament total i, lògicament, l’eufòria es va desbordar.

Gent de totes les edats van assistir a la crida d’en Juan. No cabia una ànima més al Racó d’en Portes. La gran majoria portaven la samarreta de la selecció, d’altres la cara pintada de vermell i groc, i n’hi havia alguns amb perruques tenyides dels colors de la bandera espanyola. Hi havia gairebé tantes banderes com persones. N’hi havia de tan grans que calien diverses persones per mantenir-les alçades. Entre bufandes, banderes i càntics, més que una retransmissió esportiva semblava una festa major.

Al centre de tot, com era d’esperar, hi havia “El Mákina”, l’autèntic dinamitzador de la festa. Amb el tricorni, el bombo i una energia que sembla impossible que s’exhaureixi, marcava el ritme de la jornada i encenia els assistents amb crits de «Viva España». No era necessari tenir els ulls fixats a la pantalla per saber què passava. Un es podia posar d’esquena al partit i, només amb la lectura dels rostres de la gent, els càntics, els silencis i els gestos, es podia intuir que estava succeint al camp. La pilota no entrava.

El moment més intens va arribar a la mitja part. La festa va fer una pausa per recordar el pare d’en Juan, que ja no hi és. El Mákina va demanar al públic que encengués la llanterna del telèfon, i, uns instants després va aparèixer la imatge del seu pare amb una cançó emotiva de fons que feia eriçar la pell. Es càntics van deixar pas al silenci. Finalitzat aquest gest emotiu, el Mákina va toranar a preparar el públic pel segon temps i la pròrroga.

El bombo no parava i la festa va continuar a un ritme elèctric. Famílies, colles d’amics i veïns de Blanes van continuar compartint nervis, abraçades i rialles. Cada acció en contra dels interessos del combinat espanyol es protestava amb totes les forces, de la mateixa manera que es celebrava amb una gran efusivitat el bon joc . Mancava una cosa. El gol. D’això se n’encarregaria Ferran Torres a la pròrroga per fer esclatar la plaça. Més enllà del resultat, la jornada va confirmar que el Racó d’en Portes transcendirà com un punt de trobada dels aficionats de la selecció espanyola.

Subscriu-te per seguir llegint